Article sobre Programari Sobirà

He traduït (i el Xavi Reina ha corregit) un article d'en Georg Greve, el president de la Free Software Foundation Europa, titulat Programari Sobirà. En aquest article s'expliquen molt bé els estàndards oberts i la batalla pel control del programari i els ordinadors.

Nova llista de correu d'Ubuntu

El LoCo Team català d'Ubuntu ha muntat una llista de correu (gràcies a la Càtedra de Programari Lliure de la UPC per hostatjar-la).

El LoCo Team català d'Ubuntu es va intentar muntar al maig de 2005 amb poc èxit i ara s'intenta reflotar-lo. Si sou (*)Ubuntaires, subscribiu-vos-hi. La idea és la d'esdevenir actius en la promoció d'(*)Ubuntu i del programari lliure.

Traduïdes les documentacions del Krita i el Kugar

Per fi he acabat de traduir la documentació del KOffice. Ara només em quedará actualitzar els missatges nous que han anat entrant durant tot el temps que he estat traduint. L'equip català del KDE ja té traduïda més de 50% de la documentació global i ens situem en el lloc 12è del rànquing de llengües traduïdes. Curiosament, també estem en el lloc 12è del rànquing de la interfície d'usuari, amb el 99% traduït.

El Krita és una aplicació de dibuix i edició d'imatges per al KOffice. El Krita és part del KOffice des de la versió 1.4 i té característiques fàcils d'usar i divertides com el dibuix guiat (mai abans ha estat tant fàcil dibuixar amb un esprai una línia recta!) i característiques importants com el suport per a imatge de 16 bits, CMYK, L*a*b i fins i tot imatges OpenEXR HDR. Va ser l'aplicació guanyadora del premi 2006 de l'Akademy per a la millor aplicació.

El Kugar és una eina del KDE per a generar informes de qualitat de negoci que es poden veure i imprimir. Inclou un visualitzador d'informes que funciona individualment i un visualitzador d'informes KPart. Aquest últim vol dir que qualsevol aplicació del KDE pot incrustar la funcionalitat de visualització d'informe i que els informes es poden veure amb el navegador Konqueror. El Kugar funciona ajuntant les dades generades per l'aplicació amb una plantilla per a produir l'informe final. Tant les dades com la plantilla s'especifiquen usant XML. Aquesta aproximació vol dir que les aplicacions només s'han de preocupar de generar les dades mateixes. Una plantilla es pot referenciar via URL, el que permet que els negocis creïn una biblioteca de plantilles gestionades de manera centralitzada.

Igualtat lingüística

Ahir vaig anar a comprar a quatre llocs diferents, dos dins del mercat d'Hostafrancs de Barcelona i dos de les rodalies. En cap dels quatre no em van atendre en català. No hi ha problema, hi estic acostumat, però en un d'ells la dependenta no m'entenia què era "gall dindi". Segons ella mateixa, "es que yo esto del catalán,... pero yo soy catalana, aunque no lo parezca.".

Per sort, ara hi ha al Parlament un grup que vetllarà pel meu dret de parlar la meva llengua (o era una altra). Com deien al Minoria Absoluta (premi ondas d'aquest any al millor programa de ràdio), els és igual la llengua, sempre que sigui la catalana la que els és igual.

Renfe del meu cor

A mi m'agrada anar en tren, però amb la Renfe això és cada cop més difícil. Apart de les contínues aturades de les línies de rodalies a Catalunya, comprar bitllets de llarg recorregut també comporta molts problemes.

Efectivament, tamps enrera, es podien comprar els bitllets amb dos mesos exactes d'anticipació. Ara ja no. Has d'anar trucant per a reservar i esbrinar el dia en què es posen els bitllets a la venda. Per a anar a Còrdova per Nadal hi ha molta demanda, i s'acaben els bitllets en dos dies, poca broma. Aquest any, després de trucar cada dia i haver d'escoltar que "ens han canviat els programa i no sabem quan es podran vendre els bitllets per al dia que em demana", vaig aconseguir uns bitllets que no són exactament els que volia, perquè ja s'havien exhaurit, i la telefonista em va preguntar: "No pot ser un altre dia?". Té gràcia que jo m'hagi d'adaptar a la Renfe quan hi ha trens cada dia.

A la tarda, vaig a anar a l'estació de Sants per a comprar-los i vaig veure, a més de l'aglomeració habitual, que de les 15 màquines de venda de bitllets reservats, només en funcionava una amb una cua de deu persones. La resta estaven "Fora de servei" o bé amb el Windows penjat. Veient el panorama, ho vaig deixar per avui a les set del matí, l'única hora en que es pot comprar sense gaire cua. Com que he arribat una mica abans que obrissin les taquilles, he anat a mirar les màquines i m'he trobat una senyora que m'ha dit que "avui no funcionen". Cap? "Cap". Genial. Sort que hi he anat de bon matí i els he pogut comprar ràpid.

Societat lliure i història d'internet

Dijous vaig anar a Cornellà, a la presentació del tercer congrés en línia de l'Observatori per a la Cibersocietat que comença demà. Es titula molt convenientment Coneixement Obert, Societat Lliure.

Hi van parlar el Vicenç Badenes que va presentar l'acte i en Joan Mayans, director de l'esdeveniment, que va parlar de copçar les tendències de futur.

Després hi va parlar en Llorenç Valverde, que ja el coneixia, vicerector de la UOC, i va explicar breument el projecte d'universitats de tot el món per a debatre com posar els continguts de les mateixes a disposició del públic sense que quedin restringits (es veu que hi ha una càtedra de la Unesco dedicada a això) i va explicar la revolució ProAm, o com és possible que projectes de Programari Lliure, entre d'altres coses, puguin tenir tant d'èxit.

A continuació, va parlar n'Andreu Veà, director del projecte WiWiW, destinat a recompondre la història d'internet i a desmuntar mites com el que diu que Arpanet estava fundada amb fons militars. Va ser d'allò més interessant.

Finalment, va parlar la Marta Continente, de l'STSI, que va dir que al febrer la Generalitat de Catalunya estrenaria un nou portal eCatalunya fet amb Programari Lliure.

Freedom Task Force de l'FSFE

Dissabte es va presentar a Bolzano (Tirol) la Freedom Task Force, una plataforma per a proveïr un servei de suport de llicències per al Programari Lliure. Aquest servei inclou l'educació, activitats fiduciàries, protecció i guia per a individus, projectes i negocis.

Traduït del web de l'FSFE:

Objectius

• Ajudar a construir, analitzar i compartir coneixement legal sobre el Programari Lliure.
• Salvaguardar els interesos dels projectes i els negocis basats en Programari Lliure.
• Ajuntar experts en assumptes legals del Programari lliure.
• Treballar amb altres grups i ajudar-los a aconseguir objectius similars.

Mètodes

L'FTF opera amb una xarxa d'advocats i tècnics voluntaris amb un coordinador a temps complet. Sota demanda, formarà equips ad-hoc d'experts tècnics i advocats per a tractar temes específics.

L'FTF creu en el compromís positiu i en el diàleg constructiu. Cerca resoldre els assumptes amigablement i en vistes al benefici a llarg termini del Programari lliure.

L'FTF treballa en associació amb gpl-violations.org.

Serveis

• Educació sobre llicències
• Serveis fiduciaris
• Execució de llicències

Contacte

Per a contactar la Freedom Task Force, useu el nostre formulari de contacte en línia, envieu un correu electrònic a ftf@roundup.fsfeurope.org,
o contacteu

Free Software Foundation Europe
Freedom Task Force
Sumatrastrasse 25
8006 Zurich
Switzerland

Bèlgica: +32   2 747 03 57    ext 408
Suïssa:  +41  43 500 03 66    ext 408
Regne Unit: +44  29 200 08 17 7  ext 408
Alemània: +49 700 373 38 76 73 ext 408

Informació addicional

• Fiduciary Acceptance Guidelines
• Fiduciary Licence Policy
• Fiduciary Licence Agreement (FLA)

La meva Bat'leth

Introducció

Ja fa un temps vaig decidir que l'arma que volia aprendre a usar era la Bat'leth, l'arma fonamental dels Klingon, una raça d'humanoïdes una mica bèsties que surten a les sèries d'Star Trek.


Adquisició

Per a això, me'n calia una, de manera que vaig cercar a Internet on podia aconseguir-ne una. Les que vaig trobar per a comprar eren molt cutres. Vaig trobar un paio que en feia per al seu ús personal (no, no anava pels llocs matant humans), amb l'estil d'una arma artesanal, una arma de debò. Molt impressionant, però això no és el que em cal, jo vull una cosa que em serveixi per a practicar i no per a que em detenguin per possesió d'armes.


Construcció

Vaig decidir que la fusta era la millor opció i vaig decidir de fer-la jo mateix, que tampoc no és tan complicat. Vaig comprar un taulell de contraxapat de 120 x 40 cm i de 6 mm de gruix. La Bat'leth típica medeix 116 cm i així és com l'he feta. En aquest lloc hi he trobat les mides exactes i com calcular-les per si ets més petit que un Klingon. També cal una serra de calar, paper de vidre i un bon vernís. I per a acabar-la, una mica d'escuma plàstica i fil de cotó per als mànecs. Apart del més obvi, s'ha de passar el paper de vidre abans de cada capa de vernís (jo hi he posat dues capes).




Pràctica

Dan Curry és el dissenyador d'efectes visuals d'Star Trek i expert en arts marcials que va inventar la Bat'leth, basada en alguns esborranys d'armes xineses poc utilitzades. Cercava una arma diferent, ergonòmica, cosa que trobava que no es feia sovint. El disseny el tenia fet abans de plantejar armes per als nous Klingon, però va aprofitar l'avinentesa per a que li fessin l'arma amb el pressupost de la sèrie. En el setè DVD de la sisena temporada de la sèrie Star Trek: La nova generació, hi ha un documental sobre les armes d'en Dan Curry i hi surt ell practicant alguns moviments amb la Bat'leth que va ensenyar als Klingon de la sèrie.
Basant-me en aquests moviments i en alguns altres de Taiji, tinc planejat de fer una taula per a la pràctica de la Bat'leth.

La distribució per al meu ordinador

El meu ordinador portàtil el vaig comprar a Ahtec, una botiga on quan compres un portàtil no t'obliquen a comprar cap sistema operatiu (cosa que sembla que en altres àmbits sigui impensable, algú s'imagina que per a comprar una rentadora fos obligatori comprar sabó per a tres anys?).
Durant tres mesos, hi he tingut una Kubuntu Dapper que m'ha funcionat prou bé, però darrerament he tingut alguns problemes amb la versió final de l'Edge (amb les alfes no en vaig tenir). Llavors vaig pensar en el que diu en Francesc:

a l'ordinador no hi has de posar el que vols, sinó allò que a ell li agradi.

De manera que em vaig posar a cercar: li agrada la Fedora 4, però la 6 no li agrada. No li agraden les instal·lacions de OpenSuse ni de Debian ni de Mandriva. El que sí que li agrada, i força, és la Mandriva One, la versió live de Mandriva que també es pot instal·lar al disc dur. Així que he hagut de fer això, una mica més marrano que fer una instal·lació normal, però ara ja tinc l'ordinador feliç i content. :-)

Els ciudadanos

El meu germanet (blog abandonat) s'ha llegit el programa del nou partit polític Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Hi ha trobat una frase sospitosa i els ha escrit un correu.

Hola,

M'he estat llegint el vostre programa electoral i tinc un dubte a
l'ultim punt:

Sistema electoral. En particular, plantejarem la necessitat
d'aprovar un nou sistema electoral que articuli millor la
representació ciutadana, desbloquegi les llistes electorals i
redueixi la sobrerepresentació de les minories en el Congrés.

Que voleu dir amb "reduir la sobrerepresentació de les minories en
el Congrés". En quin sentit considereu que les minories estan
sobrerepresentades?

Gràcies.
Eduard.
Barcelona.

Resposta

Date: Thu, 26 Oct 2006 09:29:47 +0200
From: info@ciutadans-ciudadanos.com
To: "Edi Carreras"
Subject: ciutadans-ciudadanos


Estimado Eduard,

El model de repartició d'escons al Congrés, basat en la llei D'Hont i la circumscripció provincial, té efectes que distorsionen fortament la proporcionalitat entre escons i vots. Una de les mostres més clares d'aquesta distorsió és el cas d'Izquierda Unida y Esquerra Republicana de Catalunya a la legislatura vigent.

Les candidatures d'Izquierda Unida van obtenir 801821 vots a tota Espanya (llevat de Catalunya, on es presentaven amb la llista d'ICV), mentre que ERC va rebre el suport de 652196 votants. IU només va obtenir 2 escons. Malgrat haver obtingut un suport molt inferior (prop de 150000 vots menys) al de IU, la formació independentista en va treure 4 vegades més escons, és a dir, 8 diputats. Aquest exemple ilustra la manca de proporcionalitat i sobrerrepresentació que tenen algunes minories al Congrés, en particular, les minories amb força regional, però sense presència arreu d'Espanya (el cas de ERC). I aquest és el fenomen de sobrerrepresentació de minories que s'esmenta al nostre programa.

Ciutadans proposa corregir aquestes distorsions a través d'un sistema més just (més proper al principi d'"un home, un vot"), en el qual es respectin d'una forma més fidel la voluntat popular, i no es donin paradoxes com que candidatures amb menys suport treguin més representació al Congrés.

Esperem que aquesta resposta hagi resolt els seus dubtes, i restem a la seva disposició.


--
Salutacions,
Virgínia Alejaldre

Ciutadans-Partit de la Ciutadania
info@ciutadans-ciudadanos.com
www.ciutadans-ciudadanos.com

Mala resposta. Rèplica del meu germà.

Hola Virginia,

El cas que expliques es de sobrerepresentacio territorial i no de sobrerepresentacio de minories. Les minories estan clarament infrarepresentades per la llei d'Hont.

Agafant les dades que menciones, la llei d'hont va assignar aquests escons al 2004:

PSOE 164
PP146
Ciu 10
ERC 8
PNV 7
CC 3
IU 2
ICV 2
.
.
.

Si assignem el concepte 1 home 1 vot, i dividim el numero de vots pel numero de escons, la distribucio hagues estat molt diferent:

PSOE 157 (7 menys)
PP 137 (9 menys)
Ciu 12 (2 mes)
ERC 9 (1 mes)
PNV 6 (1 menys)
CC 3 (igual)
IU 11 (9 mes)
ICV 3 (2 mes)
.
.
.

A aixo cal afegir que per poder entrar al repartiment del pastís cal un 3% de vots, altre punt que penalitza les minories.

Com es pot veure l'actual sistema perjudica moltissim les minories (IU en el cas mes clar), i nomes beneficia a les majories (PP i PSOE). Inclus el cas que menciones (ERC) mereixeria 1 esco més aplicant la teoria 1 home 1 vot, ja que es més gran la penalitzacio per la llei d'hont que el benefici territorial per la distribucio de vots per regions.

Es per això que em sorpren que parleu de "sobrerepresentacio de minories" quan l'actual sistema es ben poc respectuos al meu entendre amb les minories.

Eduard.

Nova resposta

Date: Fri, 27 Oct 2006 09:41:59 +0200
From: info@ciutadans-ciudadanos.com
To: "Edi Carreras"
Subject: ciutadans-ciudadanos


Eduard,

Tens raó, la redacció no és exacta. El sistema D'Hont tendeix a primar els grups majoritaris, però al sistema electoral espanyol es produeix un efecte addicional que discrimina a unes minories envers d'unes altres, les que tenen força regional (és a dir, les que poden ser forces majoritàries a una circumscripció i per tant, beneficiar-se de la llei d'Hont) i les que són minoritàries a tot arreu (com IU). El resultat és un bipartidisme que fa impossible la consolidació d'una tercera força, excepte que aquesta sigui de caràcter regional. Les forces minoritàries regionals, tot i estar lleument subrepresentades respecte el model proporcional pur, tenen un plus de visibilitat i de capacitat de decisió (sobrerrepresentació efectiva) al Congrés, perquè el sistema fa inviable una tercera força nacional (com el CDS o IU). I a aquest desequilibri ens referim.

De tota manera, agraim el teu comentari i incorporarem les correccions adients al programa electoral.

--
Salutacions,
Virgínia Alejaldre

Ciutadans-Partit de la Ciutadania
info@ciutadans-ciudadanos.com
www.ciutadans-ciudadanos.com

Hi ha unes quantes coses. Per què no parlen de partits com el PNV i el BNG? Només tenen problemes amb els partits catalans que resulta que tenen massa representació a Espanya. De fet, incloure això al programa electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya ja és bastant pintoresc, potser és que no distingeixen gaire. Però a més no s'han preocupat ni de fer uns pocs càlculs abans de dir el que diuen, i ara hauríem de veure com volen aconseguir que ERC no tingui representació al Parlament Espanyol, potser prohibint-los presentar-s'hi? Les minories no els semblen malament, sempre i quan no siguin minories regionals. Ja s'ho faran. Només espero que després de les eleccions se'ls dediqui el temps proporcional als seus resultats a les ràdios catalanes, on trobo que sempre han tingut molt d'espai per a les seves reivindicacions que no tenen ICV, per exemple.

Traduïda la documentació del Kpresenter

Ja he finalitzat la traducció de la documentació del KPresenter, el programa de presentacions del KOffice, la suite ofimàtica del KDE.

Amb el KPresenter, podeu preparar un conjunt de diapositives per a usar-les en un passi en una pantalla o per a imprimir-les. Les vostres diapositives poden incloure text i gràfics en una gran varietat de formats i, és clar, podeu incrustar-hi tota mena d'objectes.

Les seves característiques inclouen:

• suport per al format de fitxer estàndard OASIS OpenDocument
• inseriment i edició de texr ric (amb punts, indentació, espaiat, colors, fonts, etc.);
• inseriment d'imatges i clipart (fitxers .wmf);
• inseriment de formularis automàtic;
• arranjament de moltes propietats d'objectes (fons, molts tipus de gradients, llapis, ombra, rotació, arranjaments específics d'objecte, etc.);
• treball amb objectes (reamidar, moure, baixar, pujar, etc.);
• agrupament/desagrupament d'objectes;
• capçaleres/peus;
• desfer/refer avançat;
• arranjament de fons (color, gradients, imatges, clipart, etc.);
• assignament d'efectes per a animar objectes i definir efectes per al canvi de diapositiva;
• mostra de presentations en pantalla amb efectes;
• impressió com a PostScript;
• creació de passi de diapositives en HTML en uns pocs clics de ratolí;
• plantilles (predefinides i definides per l'usuari);
• ús d'XML com a format del document;
• un visualitzador d'estructura de presentacions.

Properament, iniciaré la traducció de la documentació del Krita (2027 cadenes). Després només quedarà la del Kugar (583 cadenes) per a acabar tota la traducció de la documentació del KOffice. Llavors serà temps de començar a repassar la documentació actualitzada per a acabar tenint-la tota traduïda.

Patents de programari d'IBM

Segons The Inquirer, IBM ha demandat Amazon per patents de programari a Texas. Diuen que infringeixen la propietat d'IBM amb coneixement de causa. Les patents per les quals alguna ment brillant vol guanyar molts diners són tan divertides com 5,796,97 - presentar aplicacions en un servei interactiu; 5,442,771 - emmagatzemar dades en una xarxa interactiva; 7,072,849 - presentar anuncis en un servei interactiu; 5,444,891 - ajustar enllaços d'hipertext a la mida dels objectius i activitats de l'usuari; i 5,319,541 - encarregar ítems usant un catàleg electrònic.

He d'aconseguir com sigui que aquesta mena de xantatge no prosperi mai a Europa.
No a les patents de programari.
patents.caliu.cat

Feeds d'etiquetes al Blogger

A la llista de l'FSFE-ca parlem de donar impuls al planeta.lliure.cat que ha muntat en Carles Mateu
Per tal de fer-ho, aquells que tenim blogs sobre programari lliure hi hem d'adherir els nostres fils. Com que jo fins ara no tenia etiquetes al blog, no em semblava bé de posar-lo en un lloc per a parlar de programari lliure quan moltes vegades escric sobre altres coses com el fum de tabac o el Taiji. Les etiquetes serveixen per a separar unes coses de les altres, així com per a organitzar-se més bé.
Ara, el servei Blogger al qual estic subscrit, sobretot perquè és còmode i gratis, tot i que no lliure, hi han posat les etiquetes, però no ha estat fàcil de trobar a les seves intruccions i he hagut de cercar un altre lloc on expliquen com fer-ho.

Segueixen un esquema com aquest:

http://beta.blogger.com/feeds/identificació/posts/full (o summary)/-/etiqueta

Identificació vol dir el número del teu blog.
Full o summary és per si vols que apareguin les entrades senceres o parcials.
Etiqueta és el nom de l'etiqueta a la que vols fer el feed.

En el meu cas, que vull el feed per a les entrades etiquetades com a "programari":

http://beta.blogger.com/feeds/12036739/posts/full/-/programari

Programari privatiu als portàtils per al tercer món

No tot són flors i violes amb l'ordinador de 100$ previst d'enviar als països del tercer món. Es tracta d'un petit portàtil que funciona amb GNU/Linux, concretament una mena de Fedora feta per Red Hat.

Però ara resulta que Red Hat ha signat un acord secret amb Marvell per a que proporcioni un xip de connexió a xarxa sense cables. Els drivers (privatius) els ha de proporcionar la mateixa empresa.

En Theo de Raadt, recolzat per en Richard Stallman, se'ls ha queixat enèrgicament, i els ha retret la decepció que representa això per a la comunitat del programari lliure.

Vist a l'Slashdot.

El premi Chris Nicol

M'assebento per LaFarga.cat que el Chris Nicol va morir l'any passat. Era un dels promotors de Pangea i havia acudit a alguna reunió de Caliu per a discutir les migracions a programari lliure de les associacions que integren Pangea. Cal dir que aquestes migracions s'han portat a terme amb èxit i que bàsicament fou gràcies a ell.

Ara, l'Asociación para el Progreso de las Comunicaciones ha muntat un premi bianual dotat amb 4000 $ amb el seu nom per a distingir iniciatives que ajudin la gent a fer servir el programari lliure.

Més musiqueta

Avui sóc una mica més feliç.

M'he assabentat per LaFarga.cat, que un dels meus grups preferits, Conxita, en parlava a una entrada recent, treurà aviat el seu primer disc amb una llicència Creative Commons (probablement sigui la No comercial, però permetran l'obra derivada).

Diuen que "tothom ha de poder escoltar, reproduir, copiar i compartir lliurement la nostra música". Així anem bé. Són molt bons, tal i com vaig comentar, i em penso que es faran un fart de fer concerts. Això espero, almenys.

No ets enrotllat... Malament.
No ets gens graciós... Malament.
No tens molts amics... Malament.
Ni vesteixes de colors... Malament.

(de la cançó Malament, a la secció d'Exercicis del seu lloc web)

Dia contra els DRM

Avui és el dia contra la Gestió de Restriccions Digitals (Digital Restrictions Management, DRM) i la Free Software Foundation Europa i d'altres organitzacions han llençat el portal DRM.info.

De la nota de premsa de la FSFE traduïda i que haig d'enviar encara per a la publicació:

DRM.info: Informant sobre els perills de control·lar l'ús privat dels mèdia

Aquest matí, un grup d'organitzacions contribuïdores i autors han llençat DRM.info, una plataforma col·laborativa d'informació sobre els perills potencials de la gestió de restriccions digitals (Digital Restriction Management, DRM) initiada per la Free Software Foundation Europa (FSFE).

"'Els vostres aparells no se'n refien de vosaltres!' és el missatge bàsic dels DRM. De fet, se'n refien tan poc de vosaltres que ni tan sols us diran que us tenen sota la seva vigilància," diu Joachim Jakobs, coordinador de mèdia de l'FSFE. "En el cas del rootkit de SONY, s'ha vist que el programari es va instal·lar en secret, sense el consentiment dels usuaris, va informar SONY, i fins i tot va malmetre la instal·lació de Windows quan se l'esborrava."

Donades les implicacions polítiques de posar el propietaris d'ordinadors, reproductors, telèfons mòbils i altres aparells sota el control dels venedors dels aparells, no és estrany que es prefereixi que ningú no conegui els DRM: un executiu de la Disney va dir a l''Economist' fa un any: "Si els consumidors arriben a saber que hi ha uns DRM, què són, i com funcionen, ja haurem fracassat."

En contrast, DRM.info es basa en la idea que a la gent se l'ha d'informar i involucrar en decisions que els afectaran en un àmbit molt personal.

"Les tecnologies DRM estan basades en el principi que una tercera part té més influència sobre els teus dispositius que tu, i que els seus interessos passaran per sobre dels teus quan entrin en conflicte. Això és així fins i tot quan el teu interès és perfectament legítim i legal, i possiblement també per a les teves pròpies dades," explica Georg Greve, president de l'FSFE.

Les biblioteques també estan preocupades amb l'impacte dels DRM en la seva capacitat de preservar la nostra herència cultural, de proveir el futur accès al material de domini públic i d'exercir privilegis d'usuari sota la llei de drets d'autor. "Les biblioteques veuen els DRM com una amenaça per a les nostres activitats perquè poden soscavar o fins i tot impedir l'accès legítim i l'ús de continguts digitals", diu Teresa Hackett, eIFL.net. "Donem la benvinguda a DRM.info com a plataforma per al debat públic sobre aquests temes importants per a la societat".

Georg Greve acaba: "DRM.info es disposa a acabar amb el silenci sobre els DRM i podeu ajudar-nos amb aquesta tasca: descarregueu-vos un botó de web de DRM.info avui i enllaceu-lo."


Quant a DRM.info

DRM.info és una col·laboració entre moltes organitzacions independents i individus. Els punts de vista expressats reflecteixen els de l'organització en qüestió i, si no es diu el contrari, no s'han fet amb el coneixement dels altres contribuïdors. Tots els contribuïdors tenen una preocupació compartida sobre la manca d'un debat social informat sobre els aspectes que envolten les tecnologies DRM.

Traduïda la documentació del KPlato

Avui he enviat la traducció de la documentació del KPlato. Es tracta d'un programa de gestió de projectes i forma part del KOffice, un entorn d'oficina per al KDE.

Pot mostrar diagrames de Gantt, els usuals en aquesta mena de programes, amb llistes de tasques i localitzacions de recursos, vistes de recursos amb localitzacions de tasques per recurs i vistes de compte mostrant els costos previstos amb dates de tall i periodicitat configurables, entre moltes d'altres característiques.

Premis de l'aKademy 2006

Avui s'han entregat els premis aKademy 2006 a les millors aportacions fetes al KDE durant aquest any. En una cerimònia presentada per n'Albert Astals, guanyador de l'any passat (foto de l'esdeveniment amb l'Albert en primer pla), s'han premiat el Boudewijn Rempt pel Krita com a millor aplicació, un manipulador d'imatges per a l'entorn KOffice, l'Alexander Neundorf per la seva feina en el CMake en el KDE4 com a millor contribució no-programa i el Laurent Montel com a campió de contribucions per al proper KDE4.

Traduir l'adept

Ja vaig veient com funciona això. L'adept és un programa relativament nou i fins fa molt poc no s'ha inclòs al KDE, a l'apartat playground-sysadmin (vaja, que oficialment no és part del KDE, encara). Ja l'havia traduit l'Albert Astals i ha penjat la traducció al lloc corresponent. Malgrat això, Kubuntu no passa pel repositori de traduccions del KDE per a agafar la traducció de l'adept (la dels programes oficials sí, naturalment) de manera que no tinc l'adept traduït a la meva Kubuntu Etch. Espero que a la versió final se solucioni, perquè em sembla un programa interessant i a Kubuntu se suggereix que és amb aquest programa que s'han d'instal·lar els programes.

Computació fiable

Més aviat, fe en la computació i en les sagrades empreses que ens faciliten (pagant-hi molts diners) coses tant complexes com navegar per internet.
Hi ha un video molt interessant de com funciona el Trusted Computing.

Les empreses d'ordinadors comencen a posar-se d'acord en què els usuaris dels seus productes no són de fiar. Per tant, volen implantar uns xips obligatoris a qualsevol galindaina on hi càpiga, per tal que no poguem llegir els nostres llibres, escoltar la nostra música ni veure les nostres pel·lícules a no ser que paguem (més) per a fer-ho. A més, un cop implantat, algú pot decidir que un llibre només es pot llegir durant tres mesos. Si el vols rellegir, te l'has de tornar a "comprar".

"Fiable" ve de "fe", i la fe es dóna recíprocament. El que ens demanen les empreses és que tinguem fe en elles, però sabent que ells no tenen fe en nosaltres.

Hi ha campanyes en contra d'això. La millor, la italiana, encara que només sigui pel domini: no1984.org.

EL Launchpad de Canonical

Sóc usuari de Kubuntu des dels seus inicis i, quan he volgut ajudar a traduir algun dels seus components, sempre he tingut problemes amb el sistema Rosetta, integrat al Launchpad que es van inventar Canonical, l'empresa responsable de (K)ubuntu. Aquest sistema privatiu no em va agradar quan el van presentar a Mataró al desembre de 2004 i encara no m'agrada. Avui mateix he tornat a provar-lo perquè fa temps que vull tenir l'Adept (una interfície gràfica amb Qt de l'apt) en català. M'he posat a traduir-lo, m'ha dit que no sóc traductor oficial i m'ha deixat continuar. Hi havia tres o quatre suggeriments de traducció a cada missatge i no ha estat fins al final (tot plegat 5 minuts, encara sort) que no me n'he adonat que ja estava traduït 3 vegades per altres tres traductors no oficials.

Quan algun dels traductors oficials tinguin a bé mirar-s'ho, hauran d'elegir a cada missatge quina traducció els agrada més i desar-ho tot un altre cop. D'aquesta manera, haurem aconseguit fer la mateixa feina quatre vegades! Enhorabona!

Musiqueta

Aquests dies escolto música d'un grup que es diu Conxita. Són de Sabadell i fan pop trist, segons diuen al seu lloc web. Tenen una cançó (llepo) llicenciada amb Creative Commons i que surt al disc de música lliure de LaFarga.cat.

Es poden descarregar les cançons de la maqueta al lloc web i també els exercicis totalment experimentals que van fer cap el 2004, molt recomanables.

Com que de la resta de cançons no en diuen res al web, interpreto que apliquen els habituals drets d'autor, així que no es poden modificar sense pagar diners. Llàstima, perquè n'hi havia una que em feia gràcia canviar-li coses (tot i que no en sé i n'hauria d'aprendre primer...).

El que sigui pel PL

Sembla que la cosa es mou a la llista d'administracions públiques de Softcatalà. Hi ha hagut 90 missatges en tres dies parlant de la necessitat de crear una altra associació/plataforma/elquesigui per a pressionar (fer lobby) les administracions per la implantació del programari lliure i els estàndards oberts.

M'ho estic mirant amb escepticisme perquè això ja s'ha intentat abans, però també veig que una quanta gent potser sí que té les ganes i el temps necessaris per a posar-s'hi.
No deixa de ser curiós que ningú no pensi a fer servir alguna associació ja existent, com Catux, Caliu, encara que no siguem molt actius, o la FSFE. Suposo que és més guai muntar-ho tot un altre cop.

Hi han escrit l'Oriol Ferran, antic secretari de TI de la Generalitat, molt a la defensiva, i el Marcelo d'Elia Branco, potser els que hi posen nivell a la conversa.
Espero que se'n surtin, però.

Trobada tècnica

A la reunió de Caliu de juliol, vam decidir que s'havien de fer reunions on tractéssim dubtes tècnics que potser no tractem gaire i que interessen a alguns que potser no venen a les reunions ordinàries per ser massa "filosòfiques" i d'aspectes interns.
Així que estic organitzant la primera trobada tècnica de Caliu que farem el 7 d'octubre a les 17 h, al LinuxLab de Bocanord, perquè no hem trobat cap més lloc de més cèntric a Barcelona amb característiques semblants. La veritat és que demanem molt, perquè a més a més volem que sigui cèntric.
Bocanord és un Espai Jove de l'Ajuntament que gairebé per casualitat va muntar un LinuxLab per a oferir cursos i promocionar el Programari Lliure. Allà s'hi han fet diverses reunions de cat >> KDE, una aKademy-es, reunions de Caliu i habitualment s'hi fan reunions de Badopi. A més, hi ha gent de Badopi que col·labora amb l'Espai. Avui mateix m'han comunicat que als ordinadors del LinuxLab també s'hi ha instal·lat Windows per a poder fer uns cursets d'edició de video o alguna cosa semblant. Ja estàvem avisats que, degut a la poca afluència de gent als cursets i a l'interès en determinats programes privatius (i caríssims), potser haurien de fer-ho. I és que a "la gent" no sembla que li importi la seva pròpia llibertat.

Dissabte, durant el Dia de la Llibertat del Programari en vam parlar i vam decidir de centrar-nos en un tema, concretament "Configuració persistent en entorns KDE i Gnome", i aprofitar per a respondre dubtes tècnics diversos. Si algú hi té algun dubte a preguntar i vol que ens ho preparem mínimament, el podeu posar al wiki. Si no, és igual, hi ha gent que en sap molt i que us pot ajudar. Si algú vol fer-hi una instal·lació, també serà benvingut.

La nova secretària de Societat de la Informació

Amb l'expulsió d'Esquerra del govern de la Generalitat, van canviar el secretari de Societat de la Informació. Ara hi ha la Marta Continente i a Tertúlia Digital feia una exposició de les línies d'actuació. Jo hi havia d'anar, però al final me'n vaig desdir. Me n'alegro, perquè total per a 3 mesos en què ocuparà el càrrec, no cal saber el que vol fer. Es veu que va parlar de les vaguetats habituals, com l'internet a les aules i gens de Programari Lliure.

Resum del Dia de la Llibertat del Programari

Ja s'acabat el Dia de la Llibertat del Programari (Software Freedom Day) que hem celebrat a la plaça de Catalunya de Barcelona. Aquest any, no vaig fer la crida general al web de Caliu ni, de fet, a la llista de distribució de Caliu, de manera que poca gent ha vingut a veure'ns, tot i que hi va venir gent nova, poca va ser la que hi va repetir. Una llàstima, perquè és un molt bon lloc per a trobar-nos tots plegats i xerrar de diversos aspectes del PL.

Ens vam trobar molts estrangers al què no els era estrany el PL, i fins i tot alguns entusiastes. També hi va haver entusiastes locals que no tenien ni idea que es fes aquest Dia ni que existís Caliu. I, com l'any passat, també vam comprovar que els ordinadors fan por a molta gent.
Això sí, agraden molt els dibuixets de pingüins i hi va haver gent que ens comprava samarretes i Tux de peluix perquè eren macos, no perquè sabessin res del PL.

Vam conéixer una directora d'escola que no tenia coneixement que aquest curs es repartirà la Linkat a les escoles i que ens va agrair la informació, perquè a hores d'ara, tenen ordinadors, però no tenen programari ni lliure ni privatiu.

Ens va fallar la gestió del corrent elèctric que ens feia la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament, a última hora. Per a l'any vinent, intentarem inventar alguna cosa per a poder-lo tenir i així fer demostracions amb portàtils.

Dia de la Llibertat del Programari

Demà dissabte 16 de setembre se celebra a tot el món el Dia de la Llibertat del Programari.

A Barcelona, com l'any passat, se celebra a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cantonada amb el carrer de Bergara, davant de la porta de l'Fnac, d'11 a 20 h. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran informació sobre el Programari Lliure i respondran dubtes.

El Programari Lliure -de vegades també anomenat software lliure o codi de font oberta (Open Source)- es defineix per les següents llibertats:

0.- La llibertat d'utilitzar el programari per a qualsevol ús.

1.- La llibertat d'estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.

2.- La llibertat de redistribuir les còpies.

3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se'n pugui beneficiar. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.

Aquestes quatre llibertats permeten la participació igualitària en l'era de la informació.

Sortim anunciats a Vilaweb.

Traduccions i Taiji

Avui he acabat l'actualització i revisió de la interfície d'usuari del KOffice 1.6 que sortirà a l'octubre, amb l'ajuda d'en Pau Tallada.
I, parlant de talls, :-) porto temps pensant a aprendre una altra arma de Taiji i no em decideixo per l'espasa, el bastó o alguna altra de més exòtica. El cas és que remirant els episodis de Star Trek: The Next Generation, he recordat que hi ha una arma que sí que m'agrada i no li trobo cap falta: el Bat'leth, l'espasa tradicional Klingon. La va concebre en Dan Curry, artista d'efectes especials i mestre de Taiji. Fins i tot va idear atacs i defenses per a aquesta "espasa ergonòmica" (està tot al DVD d'extres de la 6a temporada). Total, que m'he posat a cercar a Internet on puc aconseguir-ne una i m'he trobat que les que venen són molt cutres, però he trobat un paio que se n'ha fet unes quantes i li han quedat molt i molt bé. Després he pensat que no em cal que sigui metàl·lica (ni de baakonita, com les originals) i que si la vull ensenyar en públic val més que sigui de fusta i que no sembli gaire amenaçadora -no sigui que em passi com a aquest-, de manera que me la faré jo mateix, sense presses, això sí. Estaria bé fer-hi fotos del procés i explicar-ho tot una mica millor. A veure si ho faig.

Final de vacances

Després d'unes vacances dividides entre les colònies de l'esplai del nen (15 dies ficats en una cuina preparant menjar per a 90 persones) i Còrdova (15 dies sense fer gaire res), ja torno a treballar. També torno a traduir cosetes de l'FSFE que es veu que tenia pendents.
Ara que he entrat al blog veig que hi haurà una nova versió del programari privatiu de blogs de Google que permetrà les etiquetes, cosa que m'aniria bé per a poder incloure els meus comentaris al planeta.lliure.cat. També tinc l'opció de passar-me al servei de blogs que m'ofereix l'FSFE com a soci que sóc, però em fa mandra.
Actualització 2006-08-29: he descobert que es pot fer una migració sense problemes al WordPress 2.0. M'ho tornaré a replantejar tot, si el Francesc em fa cas i puc tenir un blog a Caliu, és clar. :-)

Jornades de Programari Lliure

Encara ara sóc a les Jornades de Programari Lliure que organitza la Càtedra de Programari Lliure de la UPC. Hi he vingut dijous i divendres a la tarda i avui al matí, fins que s'acabin per a muntar una paradeta de Caliu (encàrrec del president que finalment no ha pogut venir) i vendre samarretes i polos de Caliu i uns pingüins de peluix que vaig trobar a una botiga de xinesos i que han volat de seguida, apart de donar informació sobre l'associació i el Programari Lliure. Anit vaig anar també al sopar de les Jornades on vaig conèixer personalment en Benjamí Villoslada i en Ricardo Galli.

Em diuen que no hi ha vingut gaire gent, si tenim en compte que s'han fet a Barcelona, cosa que en teoria atreu més gent que si es fan a Manresa o Vilanova, però es veu que sempre hi vé la mateixa gent, fins i tot les mateixes persones.

I és que, encara que el Programari Lliure és molt més conegut que fa cinc anys (quan van començar les Jornades), potser no interessa prou a la gent, igual que no interessa tant el programari en general, o fins i tot la tecnologia.

Traduïda la documentació del Kexi

Ja tinc enllestida la traducció de la documentació del Kexi (el programa de bases de dades del KOffice) que es podrà distribuir amb la propera versió. S'ha de dir que traduir la documentació és molt més feixuc que traduir els programes i molt més feixuc que no m'imaginava, però havia pensat que estaria molt bé tenir tota la documentació del KOffice traduïda, cosa que, de fet, la convertirà en la primera suite ofimàtica completament traduïda al català. Properament em posaré a traduir la documentació del Kformula.

Més dret de llegir

En Benjamí Villoslada ja fa temps que en parla. Aquí en tinc un nou cas.

A l'escola del meu fill, ara que ha acabat 6è de primària, els pares els hem fet un CD amb fotos de tots els companys i un petit text que va escriure cadascun. La Núria es va dedicar a escanejar les fotos i a retocar-les amb el Gimp i les va passar als que s'ocupaven de muntar el CD. Com que no en savien prou, van encarregar a una empresa que els ho fes. Resultat: el CD no funciona amb les músiques que havia de funcionar, està fet amb Macromedia nosequè i només funciona amb Windows. El format és tan tancat que no hi ha manera de trobar les fotos a les carpetes.

Què passarà d'aquí a vint anys? Els nens i nenes tindran 32 anys, tindran fills i, probablement, no podran ensenyar-los les fotos de quan eren petits. Què passarà d'aquí a 50 anys? Els seus nets no podran de cap de les maneres veure les fotos dels seus avis quan eren petits.

Uneix-te a la Fellowship!

Ahir acabava la meva subscripció al Mandriva Club, descendent del Mandrake Club, al qual he estat ajudant econòmicament durant cinc anys. D'aquesta manera, he contribuit a pagar un sou a alguns desenvolupadors del nucli Linux i del KDE, bàsicament, a més de beneficiar-me d'alguns avantatges com a soci.

El model de negoci de Mandriva, però, sembla no voler canviar gaire i segueix introduint programari privatiu (optatiu) del qual ja hi ha substitutius lliures, cosa que no m'agrada gaire. És a dir, no em sembla malament que facilitin programari privatiu si a algú li cal una aplicació determinada de la qual no hi ha un substitut lliure, però no m'agrada que facilitin tant que la gent que utilitza GNU/Linux faci servir l'Adobe Acrobat Reader quan hi ha lectors lliures de PDF lliures. Els he enviat un correu explicant-los la meva situació.

D'altra banda, col·laboro des de principis d'any amb la Free Software Foundation Europa traduint la pàgina web i les notes de premsa i he decidit canviar una subscripció per una altra, la de la Fellowship de l'FSFE. Des d'ahir mateix, sóc un Fellow. Tot i que la de l'FSFE és més cara, em fa l'efecte que els diners seran més ben aprofitats per a l'objectiu comú de progressió del Programari Lliure.

Ara disposo d'una carpeta en línia per a desar els meus arxius, un nou blog (no crec que el faci servir, però no se sap mai, al cap i a la fi, el programari d'aquell és lliure i el d'aquest en el que escric no ho és), una adreça de correu electrònic de redirecció a l'habitual (rcarreras (en) fsfe.org) i una smartcard molt maca que rebré aviat per a posar-hi la meva clau GPG.

PL a les facultats d'informàtica

M'estic llegint el llibre L'expansió de les llicències de codi obert d'en Mikko Välimäki. A la introducció, diu que

El codi obert es coneix més i més ja que actualment la majoria d'estudiants d'informàtica i enginyeria ho estudien tot en codi obert. També val la pena destacar que la possibilitat pràctica de modificar el codi font no es troba entre els principals criteris d'ús del codi obert.

Pel que jo he parlat amb estudiants de la UPC i de la UAB, sembla que per aquí les coses no són en absolut com al nord d'Europa.

El llibre té una llicència de Creative Commons no comercial-no derivativa i està disponible una traducció al català al web de Cultura Lliure.

A la traducció li convendria una revisió gramatical i al llibre més referències a les quatre llibertats del PL i menys a l'"obertura del codi".

Traduint més KOffice

Fa temps que no hi escric res perquè no tinc res a dir i perquè dedico part del meu temps lliure a traduir la documentació del KOffice. M'he adonat que no hi havia gaire res traduit i que és una informació que pot ser molt valuosa per a usuaris novells. Ara que el projecte ha assolit un nivell professional, i que aviat es podria executar en Windows, molta més gent podrà provar-lo i usar-lo i trobo que cal que les ajudes i els manuals estiguin traduits. L'Antoni Bella, també del projecte cat >> KDE, diu que m'ajudarà amb el KWord.
Actualització: el Josep Ma Ferrer també s'ha ofert a traduir fitxers i el Toni ja porta 600 missatges traduits (jo molts menys). Fem un equip bo de debò.

PL a BTV

Diumenge al vespre van fer el programa Tic Tac Web a BTV, la tele pública de Barcelona, un programa de Noves Tecnologies, i el capítol del dia era Programari Lliure o software comercial. Hi va sortir el Sebastià Vila, de la Càtedra de PL de la UPC i d'altra gent interessant. El que més em va agradar, però, va ser el directiu d'IBM que va desmuntar el desafortunat títol del programa parlant del negoci que fa IBM amb el PL. També va explicar que és lliure, que no vol dir que sigui gratis, sinó que es pot modificar (va fer molt d'èmfasi en aquesta llibertat). També em va agradar el cap de Microsoft a Catalunya, País Valencià i Illes Balears que va dir que Microsoft fa actualitzacions de programari periòdicament i que això el Programari "de codi obert" no ho pot garantir. Quins nasos!

Vaig trobar a faltar que petits empresaris que fan negoci amb el PL en parlessin una mica, però com que és un programa de trocets d'entrevista, em fa l'efecte que en deuen haver tallat els troços més interessants.

El repeteixen dijous, però no l'aconsello a ningú.

Subtítols en polonès

La famosa pel·lícula "Elephants Dream", la primera feta íntegrament amb Programari Lliure, ja ven els DVD. Només tenen un petit problema, i és que els subtítols fets per al català per en Guifré tenen com a nom d'idioma "polaco".

Això ha passat perquè l'encarregat d'editar els subtítols va pensar que estaria molt bé de tenir els noms dels idiomes en l'idioma original i no en anglès. Llavors va mirar a la Wikipedia en anglès i va veure que la llengua catalana s'anomena habitualment "Polaco", ja que un cafre havia entrat i ho havia canviat.

Segurament, per a properes edicions se solucioni, però de moment ja s'ha enviat a molta gent així.

Contraatac

Com que el curs vinent (si tot va bé) la Generalitat de Catalunya farà instal·lar la distribució de GNU/Linux Linkat a les escoles catalanes, Tertúlia digital i Microsoft anuncien una jornada anomenada "De la Tiza al Puntero Digital >> Nuevas tendencias para mejorar la educación"" a Barcelona on es parlarà dels casos d'èxit de Microsoft a les escoles i fer publicitat. Ho fan a Barcelona Activa, depenent de l'Ajuntament.

Cursos bàsics a la Universitat

Ha caigut a les meves mans el fulletó que publicita els cursos de la "Universitat d'estiu de l'Autònoma", és a dir, els cursets que fa la UAB durant el mes de juliol d'enguany. N'hi ha un que es diu "Curs bàsic de GNU/Linux" on ensenyen a instal·lar i administrar un sistema en 30 hores. També en tenen un que es diu "Fes-te la teva pròpia pàgina web. Iniciació" on també necessiten 30 hores per a ensenyar-te a fer anar un programa privatiu per a no saber editar html. També tenen la versió "Aprofundiment" i la típica "Introducció al Flash".

A la xarxa de centres cívics de la ciutat de Barcelona hi ha una oferta molt més àmplia de cursos de GNU/Linux i programari lliure divers, a més dels cursets de pàgines web i flash, idèntics, però més barats. Hi ha gent, fins i tot professors que es queixen del baix nivell de les universitats. Potser qui pensa els plans d'estudis els hauria de pensar una mica més: en aquest tema i a l'estiu el nivell ja és més baix que el dels centres cívics!

Si la cosa no canvia aviat, després del batxillerat enviaré al meu nano a estudiar a un centre cívic. :-)

Migrar és complicat

Estava llegint l'esborrany de la Guia per a la gestió d'ordinadors i programari als Laboratoris referent a la ISO/IEC 17025 (la norma bàsica de qualitat per als laboratoris), i tot i que no parla enlloc de programari lliure i que està molt encarat a l'ús de productes de Microsoft, a l'apartat de migracions de dades només hi diu: el programari privatiu per a l'emmagatzement de dades pot causar problemes a l'hora de migrar les dades.

Ja ho poden ben dir. Llàstima que no parlin dels controladors privatius per a gestionar les dades dels assaigs. Com que els equips es calibren amb aquests controladors pel mig, en teoria no cal saber ni com estan fets, però em sembla una concessió inacceptable dels laboratoris als productors d'equips d'assaig que els venen amb el seu programari privatiu on hi poden haver posat codi defectuós o codi maliciós. No us espanteu, no crec que n'hi hagi, però com en podem estar segurs?

Traduïda la pàgina de Distrowatch

He traduït la pàgina de Distrowatch per encàrrec del Miquel. És una feina que vaig fer fa més d'un any i que el responsable de la pàgina em va dir que havia d'esperar-me a que canviés el format de les traduccions. Ha trigat quinze mesos a fer-ho, però s'ha recordat d'escriure'm per a que li tornés a enviar la traducció en el nou format.

Ja posats, m'he queixat que al seu web anomena Linux al sistema operatiu GNU/Linux, i que estaria bé que ho canviés. M'ha respost que ja ho sap que es diu així, però que no ho vol canviar... Valia la pena intentar-ho.

Patents a la Universitat

A la Gaceta universitaria d'aquest mes, hi ha un article sobre les patents a les universitats espanyoles amb els mateixos tòpics de sempre: que les patents són l'indicatiu principal de la innovació, etc. Comparant les dades de la pàgina 2 (patents concedides a cada universitat) amb les de la pàgina 3 (patents llicenciades per a la seva comercialització a la UPC), s'arriba fàcilment a la conclusió que només 16 de les 62 patents concedides a la UPC en aquests últims dos anys s'intenten comercialitzar. La resta, si no fos que és una universitat pública que ha de garantir la investigació, serien una pèrdua de temps, comercialment parlant.

En definitiva, és un consol saber que només es concedeixen 300 patents a l'any a Espanya i que la majoria surten de les universitats. Tant de bo en fossin encara menys i es dediquessin més esforços a la innovació de debò.

Fesinternet fàcil i lliure

Aquest any, la Festa d'Internet que promou la Generalitat de Catalunya coincidint amb el Dia d'internet fa incidència en la facilitat d'ús d'Internet.

En teoria, la festa l'hem de fer tots nosaltres (la societat civil) i l'administració posa una carpa a la plaça de la Catedral de Barcelona amb 10 ordinadors amb connexió a Internet per tal que es vegi com és de fàcil això de l'Internet. I aquests ordinadors funcionen amb programari lliure GNU/Linux, Gnome i Firefox. Com que no deien enlloc quin programari era, i coneixent l'administració, donava per cert que serien amb Windows i que fins i tot el navegador podria ser l'Explorer. Potser així internet no és tan fàcil (jo encara penso que no hi ha res fàcil que pagui la pena) però no regales la teva llibertat a les empreses.

M'hi vaig passar la setmana passada i em vaig dur una molt grata sorpresa. Els fulletons advertint dels perills a la xarxa (phishing, ...) presenten el navegador lliure Firefox i a les parets hi ha tot d'anuncis de programari lliure on no parlen de preu, sinó de llibertat.

Pirata tu!

Els fabricants d'electrodomèstics americans recorden a la indústria del copyright què és un pirata i què no ho és.

Patents a la Universitat

A la Gaceta universitaria d'aquest mes, hi ha un article sobre les patents a les universitats espanyoles amb els mateixos tòpics de sempre: que les patents són l'indicatiu principal de la innovació, etc. Comparant les dades de la pàgina 2 (patents concedides a cada universitat) amb les de la pàgina 3 (patents llicenciades per a la seva comercialització a la UPC), s'arriba fàcilment a la conclusió que només 16 de les 62 patents concedides a la UPC en aquests últims dos anys s'intenten comercialitzar. La resta, si no fos que és una universitat pública que ha de garantir la investigació, serien una pèrdua de temps, comercialment parlant.

En definitiva, és un consol saber que només es concedeixen 300 patents a l'any a Espanya i que la majoria surten de les universitats. Tant de bo en fossin encara menys i es dediquessin més esforços a la innovació de debò.

Fesinternet fàcil, però no lliure

Aquest any, la Festa d'Internet que promou la Generalitat de Catalunya coincidint amb el Dia d'internet fa incidència en la facilitat d'ús d'Internet.

En teoria, la festa l'hem de fer tots nosaltres (la societat civil) i l'administració posarà una carpa a la plaça de la Catedral de Barcelona amb 10 ordinadors amb connexió a Internet per tal que es vegi com és de fàcil això de l'Internet. Però aquests ordinadors quin programari portaran? No diuen enlloc quin serà, però coneixent l'administració m'hi jugaria alguna cosa que seran MS Windows. Fins i tot el navegador podria ser l'Explorer de MS. I és que així sí que és fàcil l'Internet: et compres un ordinador, contractes la connexió, te la configuren (de qualsevol manera) i ja tens Internet.

Però per a fer Internet tan fàcil hem perdut bous i esquelles, hem regalat una bona part de la nostra llibertat per tal que ens facin un servei bàsic. I és que per a aconseguir que tot això funcioni amb programari lliure t'has de barallar amb el proveïdor d'ordinadors perquè no vols pagar una llicència de Windows, te l'has d'instal·lar tu mateix i t'has de barallar amb el proveïdor d'Internet perquè fas servir un sistema operatiu lliure i que moltes vegades no coneixen. També pots cercar alguna empresa que t'ho faci tot això, que al cap i a la fi et podria costar menys diners que la llicència i no perdries cap llibertat a canvi de fer fàcil un servei bàsic, però és fàcil trobar-la? Potser l'administració podria dedicar uns pocs esforços a promocionar-ne.

A mi m'han ofert de participar-hi d'alguna manera, però no tinc ganes de promoure la facilitat a canvi de la llibertat. De tota manera, m'hi passaré, ja que ho fan a casa, i ja veurem si s'hi pot fer alguna cosa positiva.

Marató de Taiji 2006

El cap de setmana passat s'ha celebrat la 9a edició de la Marató de Taiji de Catalunya.
Hem aprofitat per a celebrar el 15è aniversari del grup de Taiji de Dom Sales a Montjuïc.
Aquí estic practicant amb el grup de vano de Montjuïc i aquí estic mirant altres exhibicions.

Butlletí de l'FSFE

Després de traduir la pàgina de l'FSFE (i d'anunciar-ho com cal :-), he traduït també el butlletí d'aquest mes. És el primer cop que el faig, i ja tenim el català com una llengua de les importants a l'FSFE.

Tot un matí a Ikea

Al meu pare se li h fet malbé l'armari de la cuina que subjecta la pica i la Nuri i jo ens hem ofert a compar-li'n i muntar-li'n un altre, ja que estem de vacances (!). Mala idea. Hem arribat a l'Ikea de L'hospitalet a les 10 h i n'hem sortit a les 13.30 h, total per tres petits mobles de cuina, una pica i quatre trastets que és impossible no emportar-se cada cop que hi passes per allà. Tres quarts d'hora de cua per a que et facin la llista de materials a recollir, mitja hora més de cua a la caixa per a pagar i una altra mitja hora esperant que ens donin els paquets.

Demà encara haurem d'anar a casa del meu pare a muntar-li tot l'invent: calculo que ens hi tirarem tot el matí, i això si tenim sort i ens surt tot a la primera.

No sé si de debò surt a compte, encara que s'ha de reconéixer que ens ho passem bé muntant mobles, però no fent cues per ells!

Tirant lo Blanc

Tinc ganes d'anar a veure la peli de Tirant lo Blanc, encara que els cartells al carrer anuncïin la pel·lícula en castellà i que només facin la versió doblada en un cine de la meva ciutat (Barcelona).

Em sorprèn també que el web de la peli es digui tirant-lo-blanc.com, que no esperava veure mai de la vida, i que el títol estigui en castellà: Tirante el Blanco. Ho té tot, diu que necessites l'MS Explorer, funciona amb flash i està en tres idiomes: castellano, valencià i english.

I si aneu a la versió valenciana, el trailer està en castellà, suposo que perquè no s'ha doblat al valencià. Efectivament, al País Valencià només es pot veure en castellà, excepte en algun cine que es pot veure en anglès.

I, encara més estrany, quan al trailer es veu algun pendó valencià, aquest no té la banda blava (blavera).

Exàmens d'Ubuntu

El Linux Professional Institute (LPI) i l'empresa Canonical Ltd. han anunciat l'examen de certificació de la distribució Ubuntu. Es presentarà a Johannesburg, Sudàfrica, del 16 al 19 de maig de 2006.

Consistirà en un sol examen basat en els exàmens de l'LPI 101 i 102. Això donarà a qui l'aprovi el títol estàndard LPIC-1 i a més l'“Ubuntu Certified Professional”. Es preveu preparar l'examen per tal que es puguin realitzar les primeres proves durant el LinuxWorld de Johannesburg. La versió per a ordinadors es preveu que estarà disponible al juny mitjançant els centres d'examens de Thomson Prometric i Pearson VUE per tot el món. El preu inicial de l'examen serà de 100 $.

El plurilingüisme suïs

Una alumna suïssa del grup de taiji de Montjuïc em va presentar una compatriota que havia vingut feia poc i vaig comprovar que parlaven anglès entre elles, i és que l'alumna és del cantó italià i l'amiga del cantó alemany.

Quan jo era petit, em parlaven de la perfecta harmonia entre cantons suïssos, on tothom parlava quatre idiomes. Sempre ha estat sospitós per a mi, però ara ja fa temps que sé que era mentida i, probablement, tendenciosa. De fet, aquesta alumna parla italià, anglès, català i castellà, quatre idiomes i només un d'ells és "suïs".

La realitat, però, és tossuda: a Suïssa hi ha quatre cantons monolíngües, com monolíngües són les tres regions belgues (valona, flamenca i alemanya).

El dret a llegir

He escrit un correu a la gent de la Plataforma pel dret a decidir perquè envien tots els seus comunicats i actes en un format tancat i barrat. No estava gaire inspirat i he deixat que en Benjamí Villoslada parli per mi en un enllaç. :-)

Us escric perquè tinc un problema amb els formats en que ens envieu les actes i diversa documentació: es tracta de formats les especificacions dels quals són tancades i que Microsoft prohibeix explícitament que ningú que no faci servir els seus productes els pugui obrir. Com que jo no sóc usuari de productes de MS, no pus obrir els vostres fitxers de manera legal.

És necessari conservar els drets de llegir i d'escriure de manera natural: http://blog.bitassa.net/arxiu/2006/01/16/366/

Tècnicament, com que veig que són uns fitxers molt petits, probablement es podrien adjuntar al mateix missatge sense que això fos un problema.
Si ho és, sempre es pot enviar en format PDF, lliure perquè Adobe va decidir que era millor que el seu format s'estandaritzés.

A Caliu treballem pel Dret a decidir quin programari fem servir per a llegir.

--
Rafael Carreras
rafael.carreras_at_gmail.com
http://rcarreras.blogspot.com
http://caliu.cat

Ordenança de l'Ajuntament

L'Ajuntament de Barcelona ha fet una nova Ordenança reguladora de l'Administració electrònica.

De vegades parlen dels problemes habituals:

Article 6 Principis organitzatius de l’Administració electrònica

e. Principi d’interoperabilitat
L’Administració municipal garantirà l’adopció dels estàndards d’interoperabilitat i vetllarà, tot respectant criteris de seguretat, adequació tècnica i economia de mitjans, perquè els sistemes d’informació utilitzats per l’Administració municipal siguin compatibles i es reconeguin amb els dels ciutadans i d’altres administracions.
L’Administració municipal promourà l’ús del programari de codi obert en l’Administració electrònica.

Article 7. Principis generals de la difusió de la informació administrativa electrònica
a. Principi d’accessibilitat i usabilitat.
L’Administració municipal garantirà l’ús de sistemes senzills que permetin obtenir informació d’interès ciutadà, de manera ràpida i segura i comprensible.
L’Administració municipal potenciarà l’ús de criteris unificats en la recerca i visualització de la informació que permetin més bé la difusió informativa, tot seguint els criteris i els estàndards internacionals i europeus d’accessibilitat i tractament documental.
L’Administració municipal posarà a disposició dels ciutadans amb discapacitats o amb especials dificultats els mitjans necessaris per tal que puguin accedir a la informació administrativa a través de mitjans electrònics, tot seguint els criteris i estàndards generalment reconeguts.

Article 8. Principis generals del procediment administratiu electrònic
a. Principi de no discriminació per raó de l’ús de mitjans electrònics
L’ús dels mitjans electrònics no podrà comportar cap discriminació o perjudici per als ciutadans en les seves relacions amb l’Administració municipal. En aquest sentit, els sistemes de comunicació telemàtica amb l’Administració només es podran configurar com a obligatoris i exclusius en aquells casos en què una norma amb rang legal així ho
estableixi, en les relacions interadministratives, en les relacions juridico-tributàries i en les relacions de subjecció especial, de conformitat amb les normes jurídiques d’ aplicació.

Article 16. Qualitat i seguretat al web municipal
3. El web municipal complirà els estàndards d’accessibilitat i qualitat recomanats per a les administracions públiques, i en particular es garantirà que els serveis, informacions, tràmits i procediments objecte d’aquesta Ordenança siguin accessibles des dels principals navegadors i sistemes operatius de codi obert.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Segona. Procediments en curs
Aquesta Ordenança no s’aplicarà als procediments iniciats amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

La Disposició Transitòria afecta, suposo, als tràmits que es poden fer ara i que ja no pensen canviar. Sembla que serveixi de comodí.

Ara només cal que compleixin... Ja ho vigilarem.

Ajuntament alfabetitzat

L'ajuntament de Barcelona ha llençat una Campanya d'alfabetització digital on el programari lliure és el protagonista. Es tractarà de fascicles explicatius de com baixar-se i com usar diversos programes lliures. Sembla clarament orientat a l'usuari Windows que no vol deixar d'usar Windows però el primer fascicle, molt encertadament, és sobre GNU/Linux.

Ara, si voleu veure la presentació que han preparat per a promocionar l'event, l'han penjada en format MS PowerPoint. :-D

Informàtica mediàtica

Avui he llegit al diari ADN, el nou diari gratuït de l'editorial Planeta, que ja edita dos diaris (La razón i l'Avui), que fan una explicació del que és un ordinador:

Más que una máquina de escribir. La tecnología electrónica creó en los años 30 un sistema digital de proceso de datos. En 1985, Windows lanzó su sistema operativo.

Doncs molt bé.

Un any de blog

Avui fa un any que escric aquest blog. No m'esperava que em donés per a tant, però es veu que sí.
És veritat que és divertit i terapèutic i que no em consumeix un temps excessiu, però també és veritat que és un sistema autocomplaent i narcissista. Hi ha qui diu que és un dels pilars d'allò que en diuen Web 2.0, encara que fa un munt d'anys que s'escriuen blogs i se suposa que el Web 2.0 és una cosa supernova. Ara hi ha qui opina que ja no cal que els grans innovadors es dediquin a escriure blogs, ja que aquests estan plenament consolidats, i se suposa que es dedicaran a innovar en alguna altra cosa :-).

Immigració "àrab"

Ara la Generalitat de Catalunya obre una nova oficina d'immigració amb atenció telefònica en català, castellà, anglès i àrab, per a respondre les moltes inquietuds que tenen els immigrants i tot això. D'entrada, m'estranya que s'eligeixi l'anglès i no el francès, quan la quantitat d'immigrants angloparlants sembla ser mínima i la de subsaharians que solen parlar francès molt més alta. El que més em molesta és l'elecció de l'àrab per sobre del Tamazight (berber) que és l'idioma més parlat al Marroc i Algèria, on els idiomes oficials, però, són l'àrab i el francès (de nou el francès).

Els amazighs (o berbers) no només han de suportar la repressió del seu idioma al seu propi país, sinó que quan arriben a Catalunya l'han de seguir suportant per part del mateix idioma dominant en un lloc on també és l'idioma minoritari.

Aquesta va ser una de les moltes coses que no em van agradar del Marroc quan hi vaig anar aquest estiu.

Web de la Free Software Foundation Europa

Estic traduint el lloc web de la FSFE. Es tracta de fitxers .xhtml que automàticament es transformen en .html quan es pengen al servidor. El Xavi Reina i l'Àlex Muntada m'ajuden corregint els textos.

Al maig de 2003, el Georg Greve, president de l'FSFE va venir a una reunió de Caliu i ens vam comprometre a traduir la pàgina web. Fins ara, no ens hi havíem posat, i cal donar les gràcies a la Selma, que va traduir la pàgina d'entrada i això em va recordar que tenia una feina pendent (ho sigui, que em vaig picar i per això estic traduint tota la resta...).

Val més tard que mai.

Ja la tening!

Amb aquest crit tradicional de Mallorca (almenys això semblava a la presentació de la nova TV Balear) estrenem el domini caliu.cat. A partir d'ara mateix, passa a ser el domini principal i que publicitarem. Ha estat car, però no és una qüestió de diners.

K-DEMar a la ràdio

A l'Adonay, creador i desenvolupador de la distribució K-DEMar, i membre de Caliu, l'han entrevistat a la ràdio dues vegades al mes de febrer. La primera va ser al programa Versió Rac 1, del Toni Clapès, programa líder de la ràdio a Catalunya a la seva franja horària, a un apartat de Noves Tecnologies, on van lloar que hi hagués algú que treu un sistema operatiu en català i "gratuït". L'altra va ser a Ràdio Pineda on n'Adonay va poder explicar-se més llargament i va poder explicar què és el programari lliure i que no és gratuït, ja que ell ven els CD (ben baratets, això sí).

Jornada de PL a Navàs

L'altre dia em queixava amb uns amics que aquest any no sembla gaire mogut quant a jornades de PL, però després de les primeres de la UAB, hi ha les segones de Navàs (Bages), pel dissabte 25 de març. Estan organitzades per l'Ajuntament, l'Escola Diocesana de Navàs, TeleColòni@ i noticx.

El programa (pdf) és variat i interessant:
Noves polítiques en la societat de la informació i el coneixement a Catalunya, Carles Gonzàlez, Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
Experiències del PL a Navàs, Agustí Montquerni, coordinador municipal d'NT i membre de noticx.
Experiència de l'EDN en l'ensenyament del PL, Pere Lluís Rovira, professor del departament d'informàtica de l'Escola Diocesana de Navàs.
Experiència en la migració a PL a Sant Bartomeu del Grau, Miquel Colomer, alcalde de Sant Bartomeu del Grau.
Ús del PL, Càtux, Grup d'Usuaris GNU/Linux de la Catalunya central.
L'estratègia d'IBM en el PL, Jaume Sans, consultor d'IBM (ja l'he sentit i és molt pragmàtic i no gaire entusiasta amb el PL).
Migració a PL en l'empresa privada i l'administració, Ramon Solé, consultor d'OPS!Consulting.
Actuacions del Departament d'Educació en PL. Nova distribució LINCAT, Francesc Busquets, Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Integració del PL a les escoles, Sr. Albert Pijoan, mestre de l'escola Vedruna de Palafrugell.
Experiències en la implantació del PL a l'aula (Xarnoppix), Lluís Gras, mestre i desenvolupador de la distribució Xarnoppix.
Taula rodona: el PL i l'educació, amb professors, degans, administració,...

Cal inscripció.

Adaptació de frase de tipografies

Al KOffice hi ha una frase per a visualitzar les tipografies més llarga que el pangrama (frase que conté totes les lletres de l'alfabet) habitual en el KDE per a la mateixa funció.

Al KDE hi havia "The quick brown fox jumps over the lazy dog" i hi havíem posat "Zel de grum: quetxup, whisky, cafè, bon vi; ja!", però al KOffice hi ha:

The quick brown fox jumps over the lazy dog. And, what about the cat, one may ask? Well, the cat is playing cards with the mouse, the bird and the fish. It is, to say the least a hell of a party!

I hi he posat:

Zel de grum: quetxup, whisky, cafè, bon vi; ja! és un pangrama inventat per la lingüista Carme Vilà i Comajoan, arran del llibre "Manual d'enigmística" de Màrius Serra on hi sortia el seu: "Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen".

basant-me en el correu que li havia enviat en Màrius Serra al Sebastià Pla quan aquest traduïa aquesta part del KDE. És molt menys original que en anglès, però és informatiu. :-)

Amb això i altres poques coses més, crec que completem el KOffice 1.5 que sortirà traduït al 100% aviat (suposo que el mes que ve).

Conferència a la UAB

Demà dimecres a les 18.00 h faig una xerrada a la UAB amb motiu de les primeres Jornades de Programari Lliure de la UAB. Com que són les primeres, tinc por que no estiguin massa preparades, clar que això també m'ha esperonat a apuntar-m'hi a fer la xerrada (si ho faig molt malament, tampoc no passa res, espero). Tenen l'horari en un wiki.
I també al wiki hi ha una pàgina de resum de la xerrada.
He penjat la presentació al servidor de Caliu. Es titula Llengua i Programari Lliure. No és gaire original, oi? És una xerrada suggerida per l'organització, suposo que la visió que tenen de Caliu és que som uns paios que ens dediquem a fer coses en català, tot i que jo considero que som uns paios/es que ens dediquem a promocionar i difondre GNU/Linux (en català, això sí).
És el primer cop que faig una xerrada, ja en tenia ganes, perquè quan veig segons qui fent-ne una, sempre penso que jo ho faria més bé. Ara ho demostraré, o no. :-)

Actualització: doncs sembla que no. :-( Això de fer xerrades és més difícil del que em semblava. Em vaig posar molt nerviós i no em van sortir les idees com em pensava que sortirien, vaig donar per sabudes moltes coses que no ho són, m'entrabancava, el discurs era confús,... semblava el Leo! :-) M'han gravat en vídeo, així que es podrà visualitzar el desastre a tot el món. Se m'han tret les ganes de fer-ne més.

En Clos a Sants

Es veu que ahir l'alcalde Clos (sí, aquell que "mata elefants amb mosquits" :-) va venir a Sants per a presentar el seu meravellós pla d'encaixonar les vies del tren en comptes de soterrar-les, que seria molt car.

Els veïns, la veritat és que estan una mica emprenyats amb la solució d'amagar les vies de manera tan matussera i que divideix el barri en dos.

Cal dir també que ja estava dividit des de fa un munt d'anys.

A BarriSants.org fan un bon resum de la visita al Mercat de Sants, que m'ha fet gràcia.

Sopar de Nadal

Avui divendres tinc l'últim sopar de Nadal, en aquest cas del grup de taiji Espurna (un altre embolic en què m'hi he ficat: faig de profe d'uns quants pares de l'esplai Espurna, on va el meu fill, i fem taiji al mateix pati de l'esplai, un lloc molt bó). Com que el grup és nou, cercar la data per a fer el sopar és molt complicat i aquest ha quedat per a mitjans de març. Així que si em fico en més embolics aquest any, em veuré fent sopars de Nadal a la primavera.

La Cope fa trampes

Diuen a RAC1, al butlletí de les 16.00 h, que han pescat la Cope subornant els enquestadors de l'estudi EGM per tal que els donessin més oïdors. Els hi possaran una multa i possiblement l'estudi d'abril s'anul·larà.

Comunicat de l'EGM:

AIMC DESCUBRE UNA TRAMA PARA ALTERAR LOS RESULTADOS DEL ESTUDIO GENERAL DE MEDIOS (EGM)

La Asociación se plantea la suspensión de la 1ª oleada del EGM 2006

AIMC (Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación) y los institutos de investigación responsables de la realización del trabajo de campo del Estudio General de Medios (EGM) han detectado la existencia de falsos entrevistadores en sus equipos de trabajo de campo con indicios sólidos de estar manipulando los datos de las encuestas del estudio.

En estos momentos, en virtud de la información que revelan los procesos de control internos, AIMC ha detectado que las falsificaciones están dirigidas a alterar fraudulentamente los datos de audiencia.

Ante estos hechos, que no sólo interfieren gravemente el desarrollo del EGM sino que constituyen un ataque frontal al sistema diseñado por el
mercado para proveerse de información de audiencia de los medios de comunicación, AIMC y los institutos involucrados están tomando las
medidas necesarias conducentes a delimitar en lo posible el alcance de esta operación fraudulenta y eliminar las encuestas objeto de
manipulación.

A la vista de ello, e independientemente de que la investigación interna sigue en curso, la Junta Directiva de AIMC estudia la difusión o no de
los resultados de la primera ola del EGM de este año.

Asimismo, la Junta Directiva ha trasladado toda la información pertinente sobre el caso al departamento legal de AIMC para el estudio de las acciones legales que pudieran derivarse del caso.
8.3.2006

Xibeques que volen

Avui el diari Metro titula una notícia: Tres anys de xibeques voladores que explica que una senyora de La Bordeta (Barcelona) llença cada dia una ampolla de cervesa de litre per la finestra. No deuen saber que el nom xibeca, que li va posar la Damm a la seva cervesa de litre, és el d'una espècie de mussol, perquè llavors no se'ls hauria acudit de fer un titular així de confús.

Jornades de PL de la UAB

Per primer cop se celebren les Jornades de Programari Lliure de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Guillem Jover, desenvolupador de Debian, parlarà de Debian i de Gentoo, el Víctor Barba ensenyarà a crear un live-CD i, com no, el Xavier de Blas farà el seu Linux Show a l’acte de cloenda.

Les jornades es faran des de dimecres 15 a divendres 17 i hi ha tot de xerrades i tallers. Properament sortirà el programa al web de les Jornades. Caliu es va oferir a col·laborar-hi i m'ha tocat de fer-hi una xerrada sobre Llengua i Programari Lliure, dimecres a la tarda, a petició dels organitzadors.

Llàstima que al final no vingui en Ricardo Galli, per problemes de pressupost, suposo, perquè és de Mallorca i li havien de pagar el desplaçament. Inconvenients de ser el primer cop que es fa això a la UAB i que, sens dubte, quedaran solucionats en posteriors edicions :-).

Actualització: a la llista de Linux-uab han dit que, per a mirar el programa, s'ha d'anar al wiki. També diuen que el pot canviar qualsevol, però que per a fer comentaris hi ha això.

Resum: al final, el Xavi de Blas tampoc no va venir. Només hi vaig poder anar a dues xerrades, i una era la que feia jo (bastant dolenta). L'altra era del sistema de programació de jocs SDL que havia d'incloure una demostració de la maquineta GP2X, però que no va poder ser perquè el conferenciant no havia tingut temps de comprar-se el cable. Es notava que el paio savia de què parlava. Em van dir que a les conferències de Debian i de Gentoo, que es feien al matí, hi havia més gent, però en general hi ha hagut poca assistència. Potser no es va publicitar prou a la resta de la UAB.
Tenien pressupost per a fer-hi més coses, però per problemes d'organització, la confirmació dels diners va arribar tard per a poder fer més coses. Si hi ha prou interès, es tornaran a fer l'any vinent. Hi vaig veure un grapat de gent engrescat a fer coses i a repetir l'experiència. Jo crec que l'any vinent poden ser molt més bones i profitoses.
Coses que necessiten una millora urgent: la pàgina web no era gens informativa, el wiki no va estar prou treballat, confirmació dels conferenciants amb més temps (això també necessita de disposar abans dels calers), publicitació de les jornades (ho sabien a la UB o la UPC?).

Un altre treball de batxillerat

He conegut el Daniel Clemente a l'aKademy-es 2006 celebrada a Barcelona aquest cap de setmana. En el seu moment, fa un parell d'anys, també va fer un treball sobre GNU/Linux, aquest cop per a muntar un servidor a l'institut. També va treure un 10 i, a més, va guanyar un premi nacional de treballs de batxillerat.

aKademy-es 2006

Encara estic a Bocanord, a l'aKademy espanyola organitzada pels membres de Badopi. Al matí, la veritat és que no s'ha fet gaire cosa, tot i ser unes 30 persones. A la tarda i al vespre, en canvi, amb més de 50 persones, sí que s'ha fet feina i xerrades interessants.

Els de Caliu hem aprofitat que l'Albert Astals feia una introducció al KDE (se suposa que ja hi estem prou introduïts :-) per a fer la reunió mensual. Ha estat molt profitosa (i ràpida).

Ja m'he liat en un parell de coses més: muntar una part de wiki sobre administracions públiques i preparar una xerrada sobre Llengua i Programari Lliure per a les Jornades de Programari Lliure de la UAB.

El lloc web de la FAS

He agafat la revista mensual de la Fundació Autònoma Solidària on parlen cofois del seu nou lloc web "la nova web arriba a molts més sectors". Molt bé. Hi posen una foto del lloc web en un Firefox (estupendo!) i, a baix de tot, en unes lletres molt petites a la impressió de la revista: "Optimitzat per a navegadors Internet Explorer 5.5 o superior i resolució de pantalla de 1024x768".

Tothom sap que el Firefox és superior a l'altre, però cal posar-hi publicitat gratuïta de l'altre?

Ja els he escrit un correu.

Piqué president

No hi ha res com la ràdio. Segur que a la tele ningú no pot sentir en Josep Piqué, president del PP de Catalunya dient que seria gustosament el president d'una Catalunya independent.

La cosa va anar així: un oient va explicar que el Piqué li agrada com a polític i que, si Catalunya fos independent, ell votaria en Piqué.
Al dia següent l'han entrevistat per telèfon i li han preguntat què en pensa d'això i ha vingut a dir que, actualment, la conjuntura política no ho permetria, però que en un futur podria ser i que llavors ell no tindria cap problema i, és més, li agradaria molt ser el president de la Catalunya independent.

Ho he sentit aquest matí a RAC1 i ho podeu escoltar aquí (està tota l'hora de 9 a 10 que és quan va sortir).

A que és difícil de superar?

Mandriva porta la NASA a Mart

L'empresa de GNU/Linux Mandriva, empaquetadors d'una de les distribucions més usades, publicita al seu web que al Jet Propulsion Laboratory, de la NASA, es fa servir àmpliament la seva distribució.
És una bona manera de fer-se publicitat i no deixa de ser curiós que en llocs tan tecnificats com el JPL es faci servir majoritàriament GNU/Linux com a SO d'escriptori.

A SearchOpenSource.com en parlen més extensament.

Programari lliure al 20 minutos

El diari lliurat amb Creative Commons reconeixement-compartir igual 20 minutos treu avui una notícia a l'apartat Formació i Treball que parla d'una empresa que es diu Cargol.net i que es dedica a migrar sistemes a GNU/Linux, a treballar amb programari lliure en general i a fer-ne formació a mida. Són consultors de Debian i afiliats d'Ubuntu.

Diuen a l'entrevista que eren uns quants enginyers informàtics que es van cansar de treballar per una multinacional i que van muntar aquesta empresa a l'estil assambleari. Ara cobren el mateix, però s'ho passen molt més bé.

Un cec amb portàtil

Avui al tren he vist un senyor cec, amb el seu gos guia que, quan s'ha assegut, ha tret el seu portàtil i s'ha posat a escriure.

No havia vist mai un portàtil com aquell, sense pantalla. L'home s'ha posat uns auriculars i, mentre escrivia, un sintetitzador de veu (tipus Festival) li anava parlant el que ell escrivia. Em sembla que és el més innovador que he vist mai al tren.

KOffice en català

He acabat amb la traducció d'uns quant fitxers del KOffice, una suite ofimàtica lliure per a l'entorn gràfic KDE. Ara la tenim pràcticament traduïda del tot. Des de la reunió de gener del grup de traducció de KDE que la llista està molt més activa i hi ha més gent traduint. Ara sabem segur que era una cosa que calia. També hi ha ajudat el nou wiki cat >> KDE muntat pel Miquel i que ara hem d'anar completant entre tots els traductors.

I parlant del KDE, la notícia de col·laboració entre el Termcat i cat >> KDE ha sortit a dot.kde.org. Ràpidament, com sempre que hi ha el mot "Catalan" en algun lloc, s'ha posat en marxa la maquinària anticatalana per a escriure el discurs habitual. En els casos en què aquest discurs es fa en anglès, però, tenen un problema amb els americans, que no entenen de què parlen, i la resta d'europeus que es posen les mans al cap de les coses que arriben a dir.

Ui! Aquest blog no té gairebé mai comentaris, i ara hi he posat el mot maleït, veurem si algú dels que es dediquen a rastrejar la xarxa cercant-lo hi pica.