Les llavors

Fa temps que conec una història de llavors transgèniques destinades bàsicament a monopolitzar el mercat, no a augmentar la producció. Ara la trobo molt ben explicada al llibre Cause commune de Philippe Aigrain, disponible a internet en format pdf i amb llicència Creative Commons no comercial, no derivativa (tot i així, anima la gent a fer-ne traduccions i jo en faré una de l'extracte en qüestió). Parla d'un cas de monopolització a l'agricultura i el compara amb la situació actual dels sistemes operatius informàtics.
Nota: tradueixo semencier (aquí vol dir l'empresa que ven les llavors) per "llavorer", perquè no he trobat la paraula semencier al diccionari.

La veritable novetat, que es remunta al 1926 als Estats Units per al blat de moro sota el nom de llavors híbrides, és la de tècniques que no només reprodueixent exactament – o apropant-se'n tant com és possible – un mateix model genètic de llavors, sinó que a més doten el blat de moro de la meravellosa propietat (per als "llavorers") de perdre les seves qualitats productives a la següent generació. D'aquest fet resulta que el pagès ja no pot sembrar els productes de la seva collita, i es troba ficat en una situació de dependència total del "llavorer". Fins i tot abans que s'apliquessin les patents, des que els "llavorers" han arribat a instal·lar aquesta situació, el preu de les llavors ha conegut una forta pujada, per a arribar avui a un preu que Jean-Pierre Berlan jutja cent vegades més alt que el de les llavors igual de productives però lliures de propietat. El "llavorer" Pioneer esdevé el primer cas de societat de creixement explosiu sobre la base d’un monopoli informacional. El naixement de les « varietats » OGM, que Jean-Pierre Berlan anomena acuradamet « clons quimèrics patentats », completa més tard aquesta operació d'apropiament i de servitud, fent-la possible per a d’altres plantes (la colza, per exemple) i instal·lant-se en un quadre jurídic de propietat que permet de lluitar contra l’alternativa de les llavors lliures.