Mani a Barcelona

Ara torno de la mani a Barcelona amb el lema "Som una nació i tenim el dret a decidir". Jo he vist moltíssima gent, Vilaweb parla de milers de persones i l'organització de 700 000 persones, segons que sento a RAC 1. La Guàrdia Urbana diu que hem estat 125 000 persones i Contrastant, 70 000.

Hi he anat en tant que secretari de Caliu. Com que l'associació va recolzar el manifest que es va fer al gener, em veia "obligat" a anar-hi. M'ha agradat.

Ha estat una manifestació quasi silenciosa, per la gran quantitat de gent que hi he vist, hi havia molt poc soroll. Molt tranquila, doncs.

He vist de lluny un amic de Caliu que portava un megàfon i anava cridant consignes de tant en tant, sense gaire èxit, perquè la gent ja he dit que anava força en silenci. El que sí que hi havia en abundància eren senyeres. Potser una per cada tres o quatre persones, m'ha sorprès.

No m'ha sorprès gaire, però, la quantitat de castellanoparlants presents a la mani. Si tenim en compte que a Barcelona són majoria i que d'aquesta majoria n'hi ha que no volen parlar català ni en una manifestació que reclama el dret a l'autodeterminació, no és estrany sentir tant aquest idioma a la mani. Per cert, ningú no els perseguia. I és que perseguir castellanoparlants seria molt pesat i molt cansat, no?

Moltes pancartes en anglès, l'idioma del país que substitueix el castellà, el qual havia substituit el català feia uns anys.

Moltes càmares de fotos, alguna de vídeo i molta gent parlant pel mòbil que havien quedat amb altre gent i que volien trobar-se enmig de tot el munt de gent.