Les meves vacances

Aquesta setmana hem intentat fer el bicicarril des d'Olot fins a Girona. Com que ha plogut molt, ho hem deixat després de pocs quilòmetres. Anar en bici des de Barcelona és una mica dificultós, perquè malgrat que les institucions públiques fan propaganda del carril i en fan el manteniment, les opcions previstes per al trasllat de bicicletes és més aviat penós. Tot són pegues per a pujar una bici a un autocar (cotxe de línia): d'entrada, les bicicletes han d'anar en bosses tancades amb una roda desmuntada, però, si no hi caben al maleter, després que tothom hi hagi posat les seves maletes, no pugen. Almenys això és el que t'expliquen a l'hora de vendre't el bitllet. A la pràctica, en autocars amb la meitat de seients buits és molt difícil que no hi càpiguen les bicis al maleter. I potser no ho saben, però la majoria de gent que viatja de Barcelona a Olot o d'Olot a Girona ho fa sense gaire maletes. Ah! I no et deixen pujar una bici a l'autocar que va des dels pobles intermedia a Barcelona, primer hi has d'anar a Olot o a Girona.

La cirereta la va posar el conductor de l'autocar de Girona a Barcelona que, després de preguntar "què portem a les bosses?" ens va dir que "l'empresa no es fa responsable de res que els hi pugui passar". Novament, no calia, és molt difícil causar danys a una bicicleta de muntanya, de fet, em sembla més fàcil causar danys als passatgers.

Demà anirem de visita a Girona, sense bicis, a veure si hi ha més sort.