Com cada Nadal, sóc a Còrdova (Espanya). Aquest any m'han sorprés amb la pràctica exclusió d'Andalusia que pateix la població. Abans, sentien vergonya de ser andalusos, ara ja és una cosa que només és dels sevillans. Això sí, són espanyolíssims. El primer que pregunten al meu nano, abans de dir-li bon dia, és si fa assignatures en castellà al cole. Com que la resposta és que sí, ja es donen per satisfets i comencen a dir, tímidament, que potser passa alguna cosa amb els locutors que cada dia insulten els catalans.
La culpa, naturalment, és dels nacionalismes, una cosa molt dolenta.
Sembla mentida que Catalunya era abans el millor d'Espanya amb diferència i mira ara que es queden sense trens,...
L'ambient, tot i minvar, és obertament anticatalanista. Ser del Barça està molt mal vist. En canvi, en petit comitè no hi ha cap problema i en segons quins ambients d'esquerres, ser català és un punt. Em fa l'efecte que és una mica com el que passa a Catalunya amb els bascos, però a molt petita escala.
L'ambient de dretes és el més anticatalanista, com és tradició, fins a punts exacerbats. Consideren els polítics catalans els enemics d'Espanya. Aquest any, uns familiars han fet un viatge a Terra Santa d'on el moment més emocionant va ser quan els van dur en vaixell al centre del llac Tiberíades, van issar un a bandera espanyola i van posar-hi l'himne. Us sona el nacional-catolicisme? Per si encara algú ho dubta, encara existeix.
A la foto, un cartell publicitari d'una immobiliària a l'estació de la Renfe on sí que tenen TGV des de fa 15 anys.
1 comentari:
He fet i esborrat tres diferents versions de comentari al teu post, però totes m'han quedat massa dures (no per tu, sinó per la gent de la que parles).
Ras i curt: Per part meva fa temps que s'ha acabat la didàctica. Si no els agradem com som que se'n vagin a pastar fang. A mi tampoc m'agraden i no pretenc dir-los com han de fer les coses.
Publica un comentari a l'entrada