Festa de feina

Divendres vaig anar al cocktail de l'empresa. L'empresa on treballo és glamourosa, o almenys és el que volen, però es queden a mitges. Ens van dur a una coneguda discoteca de la zona alta de Barcelona i ens hi vam encabir més gent de la que hi cabria per a estar-hi còmodes. El menjar era discret, la il·luminació insuficient per a discernir què et ficaves a la boca i la xerrada del director va ser una mica patètica. Es va enfilar a un dels calaixos on ballen les go-gos i va dir que els nous socis de l'empresa (els amos, en realitat) només tenen l'objectiu de fer més gran l'empresa i els seus treballadors (a mi no em convé ser més gros del que ja sóc, la veritat) durant els propers cinc anys. Es va oblidar comentar que després d'aquest cincs anys vendran l'empresa a qui pagui més, exactament com ha fet l'anterior soci aquest any. Després va canviar d'idioma i ens va felicitar les festes en català, que suposo que ja no és una bona llengua per a parlar de negocis però encara ho és per a les festes tradicionals.

Per acabar-ho d'adobar, ens van deixar entrar a les 21:20 h (se suposava que hi havíem de ser a les 21:00 h) i a les 23:00 h van deixar de servir cervesa i cava, les úniques begudes alcohòliques que donaven. Ah, sí! I el servei de guardaroba era de pagament, com si fóssim nosaltres els clients de la disco i no l'empresa. Per tot plegat, glamour, però menys.