Renfe del meu cor

A mi m'agrada anar en tren, però amb la Renfe això és cada cop més difícil. Apart de les contínues aturades de les línies de rodalies a Catalunya, comprar bitllets de llarg recorregut també comporta molts problemes.

Efectivament, tamps enrera, es podien comprar els bitllets amb dos mesos exactes d'anticipació. Ara ja no. Has d'anar trucant per a reservar i esbrinar el dia en què es posen els bitllets a la venda. Per a anar a Còrdova per Nadal hi ha molta demanda, i s'acaben els bitllets en dos dies, poca broma. Aquest any, després de trucar cada dia i haver d'escoltar que "ens han canviat els programa i no sabem quan es podran vendre els bitllets per al dia que em demana", vaig aconseguir uns bitllets que no són exactament els que volia, perquè ja s'havien exhaurit, i la telefonista em va preguntar: "No pot ser un altre dia?". Té gràcia que jo m'hagi d'adaptar a la Renfe quan hi ha trens cada dia.

A la tarda, vaig a anar a l'estació de Sants per a comprar-los i vaig veure, a més de l'aglomeració habitual, que de les 15 màquines de venda de bitllets reservats, només en funcionava una amb una cua de deu persones. La resta estaven "Fora de servei" o bé amb el Windows penjat. Veient el panorama, ho vaig deixar per avui a les set del matí, l'única hora en que es pot comprar sense gaire cua. Com que he arribat una mica abans que obrissin les taquilles, he anat a mirar les màquines i m'he trobat una senyora que m'ha dit que "avui no funcionen". Cap? "Cap". Genial. Sort que hi he anat de bon matí i els he pogut comprar ràpid.