2006-12-22
Article sobre Programari Sobirà
He traduït (i el Xavi Reina ha corregit) un article d'en Georg Greve, el president de la Free Software Foundation Europa, titulat Programari Sobirà. En aquest article s'expliquen molt bé els estàndards oberts i la batalla pel control del programari i els ordinadors.
2006-12-20
Nova llista de correu d'Ubuntu
El LoCo Team català d'Ubuntu ha muntat una llista de correu (gràcies a la Càtedra de Programari Lliure de la UPC per hostatjar-la).El LoCo Team català d'Ubuntu es va intentar muntar al maig de 2005 amb poc èxit i ara s'intenta reflotar-lo. Si sou (*)Ubuntaires, subscribiu-vos-hi. La idea és la d'esdevenir actius en la promoció d'(*)Ubuntu i del programari lliure.
2006-12-11
Traduïdes les documentacions del Krita i el Kugar
Per fi he acabat de traduir la documentació del KOffice. Ara només em quedará actualitzar els missatges nous que han anat entrant durant tot el temps que he estat traduint. L'equip català del KDE ja té traduïda més de 50% de la documentació global i ens situem en el lloc 12è del rànquing de llengües traduïdes. Curiosament, també estem en el lloc 12è del rànquing de la interfície d'usuari, amb el 99% traduït.
El Krita és una aplicació de dibuix i edició d'imatges per al KOffice. El Krita és part del KOffice des de la versió 1.4 i té característiques fàcils d'usar i divertides com el dibuix guiat (mai abans ha estat tant fàcil dibuixar amb un esprai una línia recta!) i característiques importants com el suport per a imatge de 16 bits, CMYK, L*a*b i fins i tot imatges OpenEXR HDR. Va ser l'aplicació guanyadora del premi 2006 de l'Akademy per a la millor aplicació.
El Kugar és una eina del KDE per a generar informes de qualitat de negoci que es poden veure i imprimir. Inclou un visualitzador d'informes que funciona individualment i un visualitzador d'informes KPart. Aquest últim vol dir que qualsevol aplicació del KDE pot incrustar la funcionalitat de visualització d'informe i que els informes es poden veure amb el navegador Konqueror. El Kugar funciona ajuntant les dades generades per l'aplicació amb una plantilla per a produir l'informe final. Tant les dades com la plantilla s'especifiquen usant XML. Aquesta aproximació vol dir que les aplicacions només s'han de preocupar de generar les dades mateixes. Una plantilla es pot referenciar via URL, el que permet que els negocis creïn una biblioteca de plantilles gestionades de manera centralitzada.
El Krita és una aplicació de dibuix i edició d'imatges per al KOffice. El Krita és part del KOffice des de la versió 1.4 i té característiques fàcils d'usar i divertides com el dibuix guiat (mai abans ha estat tant fàcil dibuixar amb un esprai una línia recta!) i característiques importants com el suport per a imatge de 16 bits, CMYK, L*a*b i fins i tot imatges OpenEXR HDR. Va ser l'aplicació guanyadora del premi 2006 de l'Akademy per a la millor aplicació.
El Kugar és una eina del KDE per a generar informes de qualitat de negoci que es poden veure i imprimir. Inclou un visualitzador d'informes que funciona individualment i un visualitzador d'informes KPart. Aquest últim vol dir que qualsevol aplicació del KDE pot incrustar la funcionalitat de visualització d'informe i que els informes es poden veure amb el navegador Konqueror. El Kugar funciona ajuntant les dades generades per l'aplicació amb una plantilla per a produir l'informe final. Tant les dades com la plantilla s'especifiquen usant XML. Aquesta aproximació vol dir que les aplicacions només s'han de preocupar de generar les dades mateixes. Una plantilla es pot referenciar via URL, el que permet que els negocis creïn una biblioteca de plantilles gestionades de manera centralitzada.
2006-11-25
Igualtat lingüística
Ahir vaig anar a comprar a quatre llocs diferents, dos dins del mercat d'Hostafrancs de Barcelona i dos de les rodalies. En cap dels quatre no em van atendre en català. No hi ha problema, hi estic acostumat, però en un d'ells la dependenta no m'entenia què era "gall dindi". Segons ella mateixa, "es que yo esto del catalán,... pero yo soy catalana, aunque no lo parezca.".
Per sort, ara hi ha al Parlament un grup que vetllarà pel meu dret de parlar la meva llengua (o era una altra). Com deien al Minoria Absoluta (premi ondas d'aquest any al millor programa de ràdio), els és igual la llengua, sempre que sigui la catalana la que els és igual.
Per sort, ara hi ha al Parlament un grup que vetllarà pel meu dret de parlar la meva llengua (o era una altra). Com deien al Minoria Absoluta (premi ondas d'aquest any al millor programa de ràdio), els és igual la llengua, sempre que sigui la catalana la que els és igual.
2006-11-22
Renfe del meu cor
A mi m'agrada anar en tren, però amb la Renfe això és cada cop més difícil. Apart de les contínues aturades de les línies de rodalies a Catalunya, comprar bitllets de llarg recorregut també comporta molts problemes.
Efectivament, tamps enrera, es podien comprar els bitllets amb dos mesos exactes d'anticipació. Ara ja no. Has d'anar trucant per a reservar i esbrinar el dia en què es posen els bitllets a la venda. Per a anar a Còrdova per Nadal hi ha molta demanda, i s'acaben els bitllets en dos dies, poca broma. Aquest any, després de trucar cada dia i haver d'escoltar que "ens han canviat els programa i no sabem quan es podran vendre els bitllets per al dia que em demana", vaig aconseguir uns bitllets que no són exactament els que volia, perquè ja s'havien exhaurit, i la telefonista em va preguntar: "No pot ser un altre dia?". Té gràcia que jo m'hagi d'adaptar a la Renfe quan hi ha trens cada dia.
A la tarda, vaig a anar a l'estació de Sants per a comprar-los i vaig veure, a més de l'aglomeració habitual, que de les 15 màquines de venda de bitllets reservats, només en funcionava una amb una cua de deu persones. La resta estaven "Fora de servei" o bé amb el Windows penjat. Veient el panorama, ho vaig deixar per avui a les set del matí, l'única hora en que es pot comprar sense gaire cua. Com que he arribat una mica abans que obrissin les taquilles, he anat a mirar les màquines i m'he trobat una senyora que m'ha dit que "avui no funcionen". Cap? "Cap". Genial. Sort que hi he anat de bon matí i els he pogut comprar ràpid.
Efectivament, tamps enrera, es podien comprar els bitllets amb dos mesos exactes d'anticipació. Ara ja no. Has d'anar trucant per a reservar i esbrinar el dia en què es posen els bitllets a la venda. Per a anar a Còrdova per Nadal hi ha molta demanda, i s'acaben els bitllets en dos dies, poca broma. Aquest any, després de trucar cada dia i haver d'escoltar que "ens han canviat els programa i no sabem quan es podran vendre els bitllets per al dia que em demana", vaig aconseguir uns bitllets que no són exactament els que volia, perquè ja s'havien exhaurit, i la telefonista em va preguntar: "No pot ser un altre dia?". Té gràcia que jo m'hagi d'adaptar a la Renfe quan hi ha trens cada dia.
A la tarda, vaig a anar a l'estació de Sants per a comprar-los i vaig veure, a més de l'aglomeració habitual, que de les 15 màquines de venda de bitllets reservats, només en funcionava una amb una cua de deu persones. La resta estaven "Fora de servei" o bé amb el Windows penjat. Veient el panorama, ho vaig deixar per avui a les set del matí, l'única hora en que es pot comprar sense gaire cua. Com que he arribat una mica abans que obrissin les taquilles, he anat a mirar les màquines i m'he trobat una senyora que m'ha dit que "avui no funcionen". Cap? "Cap". Genial. Sort que hi he anat de bon matí i els he pogut comprar ràpid.
2006-11-19
Societat lliure i història d'internet
Dijous vaig anar a Cornellà, a la presentació del tercer congrés en línia de l'Observatori per a la Cibersocietat que comença demà. Es titula molt convenientment Coneixement Obert, Societat Lliure.
Hi van parlar el Vicenç Badenes que va presentar l'acte i en Joan Mayans, director de l'esdeveniment, que va parlar de copçar les tendències de futur.
Després hi va parlar en Llorenç Valverde, que ja el coneixia, vicerector de la UOC, i va explicar breument el projecte d'universitats de tot el món per a debatre com posar els continguts de les mateixes a disposició del públic sense que quedin restringits (es veu que hi ha una càtedra de la Unesco dedicada a això) i va explicar la revolució ProAm, o com és possible que projectes de Programari Lliure, entre d'altres coses, puguin tenir tant d'èxit.
A continuació, va parlar n'Andreu Veà, director del projecte WiWiW, destinat a recompondre la història d'internet i a desmuntar mites com el que diu que Arpanet estava fundada amb fons militars. Va ser d'allò més interessant.
Finalment, va parlar la Marta Continente, de l'STSI, que va dir que al febrer la Generalitat de Catalunya estrenaria un nou portal eCatalunya fet amb Programari Lliure.
Hi van parlar el Vicenç Badenes que va presentar l'acte i en Joan Mayans, director de l'esdeveniment, que va parlar de copçar les tendències de futur.
Després hi va parlar en Llorenç Valverde, que ja el coneixia, vicerector de la UOC, i va explicar breument el projecte d'universitats de tot el món per a debatre com posar els continguts de les mateixes a disposició del públic sense que quedin restringits (es veu que hi ha una càtedra de la Unesco dedicada a això) i va explicar la revolució ProAm, o com és possible que projectes de Programari Lliure, entre d'altres coses, puguin tenir tant d'èxit.
A continuació, va parlar n'Andreu Veà, director del projecte WiWiW, destinat a recompondre la història d'internet i a desmuntar mites com el que diu que Arpanet estava fundada amb fons militars. Va ser d'allò més interessant.
Finalment, va parlar la Marta Continente, de l'STSI, que va dir que al febrer la Generalitat de Catalunya estrenaria un nou portal eCatalunya fet amb Programari Lliure.
2006-11-14
Freedom Task Force de l'FSFE
Dissabte es va presentar a Bolzano (Tirol) la Freedom Task Force, una plataforma per a proveïr un servei de suport de llicències per al Programari Lliure. Aquest servei inclou l'educació, activitats fiduciàries, protecció i guia per a individus, projectes i negocis.
Traduït del web de l'FSFE:
Traduït del web de l'FSFE:
Objectius
- Ajudar a construir, analitzar i compartir coneixement legal sobre el Programari Lliure.
- Salvaguardar els interesos dels projectes i els negocis basats en Programari Lliure.
- Ajuntar experts en assumptes legals del Programari lliure.
- Treballar amb altres grups i ajudar-los a aconseguir objectius similars.
Mètodes
L'FTF opera amb una xarxa d'advocats i tècnics voluntaris amb un coordinador a temps complet. Sota demanda, formarà equips ad-hoc d'experts tècnics i advocats per a tractar temes específics.
L'FTF creu en el compromís positiu i en el diàleg constructiu. Cerca resoldre els assumptes amigablement i en vistes al benefici a llarg termini del Programari lliure.L'FTF treballa en associació amb gpl-violations.org.
Serveis
- Educació sobre llicències
- Serveis fiduciaris
- Execució de llicències
Contacte
Per a contactar la Freedom Task Force, useu el nostre formulari de contacte en línia, envieu un correu electrònic a ftf@roundup.fsfeurope.org,
o contacteu
Free Software Foundation Europe
Freedom Task Force
Sumatrastrasse 25
8006 Zurich
Switzerland
Bèlgica: +32 2 747 03 57 ext 408
Suïssa: +41 43 500 03 66 ext 408
Regne Unit: +44 29 200 08 17 7 ext 408
Alemània: +49 700 373 38 76 73 ext 408Informació addicional
2006-11-07
La meva Bat'leth
Introducció
Ja fa un temps vaig decidir que l'arma que volia aprendre a usar era la Bat'leth, l'arma fonamental dels Klingon, una raça d'humanoïdes una mica bèsties que surten a les sèries d'Star Trek.
Adquisició
Per a això, me'n calia una, de manera que vaig cercar a Internet on podia aconseguir-ne una. Les que vaig trobar per a comprar eren molt cutres. Vaig trobar un paio que en feia per al seu ús personal (no, no anava pels llocs matant humans), amb l'estil d'una arma artesanal, una arma de debò. Molt impressionant, però això no és el que em cal, jo vull una cosa que em serveixi per a practicar i no per a que em detenguin per possesió d'armes.
Construcció
Vaig decidir que la fusta era la millor opció i vaig decidir de fer-la jo mateix, que tampoc no és tan complicat. Vaig comprar un taulell de contraxapat de 120 x 40 cm i de 6 mm de gruix. La Bat'leth típica medeix 116 cm i així és com l'he feta. En aquest lloc hi he trobat les mides exactes i com calcular-les per si ets més petit que un Klingon. També cal una serra de calar, paper de vidre i un bon vernís. I per a acabar-la, una mica d'escuma plàstica i fil de cotó per als mànecs. Apart del més obvi, s'ha de passar el paper de vidre abans de cada capa de vernís (jo hi he posat dues capes).
Pràctica
Dan Curry és el dissenyador d'efectes visuals d'Star Trek i expert en arts marcials que va inventar la Bat'leth, basada en alguns esborranys d'armes xineses poc utilitzades. Cercava una arma diferent, ergonòmica, cosa que trobava que no es feia sovint. El disseny el tenia fet abans de plantejar armes per als nous Klingon, però va aprofitar l'avinentesa per a que li fessin l'arma amb el pressupost de la sèrie. En el setè DVD de la sisena temporada de la sèrie Star Trek: La nova generació, hi ha un documental sobre les armes d'en Dan Curry i hi surt ell practicant alguns moviments amb la Bat'leth que va ensenyar als Klingon de la sèrie.
Basant-me en aquests moviments i en alguns altres de Taiji, tinc planejat de fer una taula per a la pràctica de la Bat'leth.
Ja fa un temps vaig decidir que l'arma que volia aprendre a usar era la Bat'leth, l'arma fonamental dels Klingon, una raça d'humanoïdes una mica bèsties que surten a les sèries d'Star Trek.
Adquisició
Per a això, me'n calia una, de manera que vaig cercar a Internet on podia aconseguir-ne una. Les que vaig trobar per a comprar eren molt cutres. Vaig trobar un paio que en feia per al seu ús personal (no, no anava pels llocs matant humans), amb l'estil d'una arma artesanal, una arma de debò. Molt impressionant, però això no és el que em cal, jo vull una cosa que em serveixi per a practicar i no per a que em detenguin per possesió d'armes.
Construcció
Vaig decidir que la fusta era la millor opció i vaig decidir de fer-la jo mateix, que tampoc no és tan complicat. Vaig comprar un taulell de contraxapat de 120 x 40 cm i de 6 mm de gruix. La Bat'leth típica medeix 116 cm i així és com l'he feta. En aquest lloc hi he trobat les mides exactes i com calcular-les per si ets més petit que un Klingon. També cal una serra de calar, paper de vidre i un bon vernís. I per a acabar-la, una mica d'escuma plàstica i fil de cotó per als mànecs. Apart del més obvi, s'ha de passar el paper de vidre abans de cada capa de vernís (jo hi he posat dues capes).
Pràctica
Dan Curry és el dissenyador d'efectes visuals d'Star Trek i expert en arts marcials que va inventar la Bat'leth, basada en alguns esborranys d'armes xineses poc utilitzades. Cercava una arma diferent, ergonòmica, cosa que trobava que no es feia sovint. El disseny el tenia fet abans de plantejar armes per als nous Klingon, però va aprofitar l'avinentesa per a que li fessin l'arma amb el pressupost de la sèrie. En el setè DVD de la sisena temporada de la sèrie Star Trek: La nova generació, hi ha un documental sobre les armes d'en Dan Curry i hi surt ell practicant alguns moviments amb la Bat'leth que va ensenyar als Klingon de la sèrie.
Basant-me en aquests moviments i en alguns altres de Taiji, tinc planejat de fer una taula per a la pràctica de la Bat'leth.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
